1 v. tr. afaitar, esquilar, raspar. 2 v. intr. anar, ésser. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ensinistrar. 2 Raure el pèl, esp. el de la cara. raure rasurar rapar repelaro afaitar a repel afaitar a contrapel barbejar fer la barba Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 habitar, viure. 2 Fig., raure, tenir el seu lloc en tal cosa o en tal indret. La suprema autoritat, per als catòlics, rau en el papa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

anar a raure anar a fer cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

raure ronyar(os, banya, peüngla, etc.) ratllar(pa, formatge, etc.) escarpellar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ressegar, segar un herbei per segona vegada, segar els rostolls. verdassegar, segar abans d'arribar, el gra, a madur. dallaro godallar(amb la dalla) redallar, dallar per segona vegada. falcejar(v. intr.) (≠ falsejar), fer anar la falç segant. raure, passar un instrument tallant per damunt [...]

estar constituït per ésser consistent en raure. En això rau la teva desgràcia. estar en. Tot està en això: que ell no ho endevini. reduir-se a residir en Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

residència en un lloc. poblar. Els colons que poblaven aquella regió. instal·lar-se, prendre possessió d'un nou domicili. aveïnar-se, fer-se veí d'un poble. raure(fam.). Després de girar molt món, va anar a raure a Suïssa. On rau ara aquest desgraciat? cohabitar, habitar conjuntament amb altres, esp [...]

les persones de pes. fer-se fraternitzar, tractar-se com germans. freqüentar-se franquejar-se, tractar-se amb franquesa. comunicar-se raure, tenir tractes amb qui no voldríem. En aquest sentit, raure és usat només en infinitiu, regit de verbs com haver de, anar a, venir a. Vaig haver de raure amb [...]

nen ja fa tres hores que està al jardí, esperant que arribin els seus pares. enfrontar, ésser enfront. El jardí que enfronta la casa. florejar, ésser a flor de. caure. On cau aquest poble? parar. No sé pas on para el llibre que has portat aquest matí. raure. On rau, ara, aquell? On deu raure, el [...]