FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar un instrument tallant, un raspador, etc., per la superfície (d'una cosa) per llevar-li el pèl, el borrissol, l'herba que s'hi ha fet, les desigualtats. Raure l'era, un camp. Llevar (el pèl, el borrissol, etc.), amb un raor. Tenir tractes amb qui no voldríem. Em sap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raure (el pèl, una zona que té pèl, especialment la barba i el bigoti). Li ha afaitat el cap. Va afaitar la barba del noi. Raure la barba i el bigoti (a algú). El barber m'afaita dos cops per setmana. Avui no m'he afaitat. afaitar els diners a algú Prendre'ls-hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar de tenir (una cosa que una contingència ens ha pres, s'ha emportat, ha fet anar a raure a un indret que desconeixem). Perdre les claus, un botó. Veure desaparèixer, deixar de conservar (quelcom susceptible de minva o destrucció). Perdre un ull, una mà. Perdre els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una màquina d'afaitar, serveix per a raure els pèls. Part mòbil d'una porta, d'una finestra, etc., que l'obre o la tanca. Una porta de dues fulles. Meitat d'un cuir tallat per l'espinada. Representació heràldica de diferents tipus de fulla. fulla de serra Faixa, banda [...]