És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
Fitxa
7569/6Darrera versió: 15.11.2022
Títol
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats
l'UOC o la UOC?
Resposta
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc') la UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s'apostrofa. Per exemple:
la URL (si es llegeix 'la u-erra-ela') la UAB (si es llegeix 'la u-a-be' )
La sigla també es pot llegir desplegada, i aleshores, quan el primer mot de la sigla és universitat, l'article tampoc no s'apostrofa, perquè és un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la URV (si es llegeix 'la Universitat Rovira i Virgili') la UJI (si es llegeix 'la Universitat Jaume I')
La conjunció o serveix per expressar una alternativa o contraposició. Per exemple: Escriu al president o al secretari.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una u quan va davant d'una paraula que comença amb el so de o o u.
Per tant, cal dir dona o home i no dona u home [...]
Hi ha una sèrie d'expressions que funcionen com a connectors entre oracions amb un valor distributiu i que serveixen per sumar idees que s'organitzen en el text amb un cert ordre: al seu torn, per començar, finalment...
Entre aquests connectors n'hi ha alguns que introdueixen dos aspectes que cal [...]
Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, segons la naturalesa d'aquest element cal reprendre'l o no amb un pronom feble.
En el cas de complements d'origen introduïts per la preposició de que acompanyen verbs com desprendre, derivar, seguir, deduir, etc., aquest [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]
, -etud: actitud, gratitud, magnitud, quietud, solitud, sol·licitud, etc. (també els plurals: actituds, gratituds, etc.).
Mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: fluid, gihad, quid, sud; Alfred, David, Bagdad, Belgrad, Txad, etc.
2. Darrere de vocal àtona o consonant es poden seguir [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen [...]
, merèixer, vèncer, etc.
la primera i segona persona de plural de l'imperfet d'indicatiu dels verbs següents: dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; jèiem, jèieu; quèiem, quèieu; etc., excepte érem i éreu.
altres mots com brètol, cèrcol, grèvol, pèsol, rètol, rècord, sègol, tèrbol, trèmol, trèvol, etc.
En mots [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple [...]
Fitxa
7569/6Darrera versió: 15.11.2022
Títol
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats
l'UOC o la UOC?
Resposta
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc') la UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s'apostrofa. Per exemple:
la URL (si es llegeix 'la u-erra-ela') la UAB (si es llegeix 'la u-a-be' )
La sigla també es pot llegir desplegada, i aleshores, quan el primer mot de la sigla és universitat, l'article tampoc no s'apostrofa, perquè és un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la URV (si es llegeix 'la Universitat Rovira i Virgili') la UJI (si es llegeix 'la Universitat Jaume I')