51.
catau
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on sol fer cap, recollir-se o amagar-se algú. Li havien llogat un catau infecte. Un catau de talps. [...]
|
52.
a mansalva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cap risc. [...]
|
53.
cap-rodo
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rodament de cap. [...]
|
54.
caparra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pesadesa de cap. [...]
|
55.
decurvar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corbar cap avall. [...]
|
56.
obtusament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cap agudesa. [...]
caparràs
[pl. |
57.
propel·lir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impel·lir cap endavant. [...]
|
58.
rodesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rodament de cap. [...]
|
59.
xef
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cuiner en cap. [...]
|
60.
anarquia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Absència de govern. Desordre per absència o feblesa de l'autoritat pública, per mancança d'un cap, d'una autoritat, etc. [...]
|