Resultats de la cerca bàsica: 152.731

91. 'venir a per' o 'venir per'? / 'anar a per' o 'anar per'? / Com es diu 'ir a por' en català?
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple: Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada. Van anar al magatzem per més peces metàl·liques. Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
92. parella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Persona o cosa que forma parella amb una altra. La seva parella de ball era més alta que ell. Em va presentar la seva parella: no pensen casar-se per ara. No trobo la parella d'aquesta arracada. En mat., conjunt que consta només de dos elements. En determinats jocs, conjunt de dues cartes o dos [...]
93. menys
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aristocràcia local havia anat a menys. Menor quantitat de, menor nombre de, element que expressa la comparació d'inferioritat. Tinc menys diners que tu. Traient-hi. Han estat dues hores menys deu minuts. Deu menys dos són vuit. [inv.] Signe de la subtracció i de les quantitats negatives.  [...]
94. particular
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix exclusivament una persona o una cosa. Tenir una cosa un sabor particular. Tenir una planta una virtut particular. Que es distingeix de les altres persones o coses. És particular, això! No hi ha res de particular en això. No ha ocorregut res de particular. Que [...]
95. denominacions del Brasil
Font Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Brasil, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Federativa del Brasil. El codi ISO que representa aquest país és BR. Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral [...]
96. sa 3 sana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix de bona salut, no malalt. Tinc quatre fills i, gràcies a Déu, tots sans i adrets. Té l'ull esquerre sa, però de l'altre ja no hi veu gens. No tenir el cap sa. Que revela salut. De sana complexió, constitució. Té uns colors sans. Exempt de dany [...]
97. prou
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ell ara és més bon minyó que abans: prou, però encara no es porta com jo voldria. Usat irònicament, expressa negació. Dius que és un bon home; sí, prou: ara t'explicaré quina bretolada m'ha fet. [inv.] Quantitat suficient de. Tinc prou força per a [...]
98. deber 1 (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 deure. Cumplí con mi deber, vaig complir el meu deure. 2 pl [trabajo escolar] deures. 3 creo mi deber crec que és el meu (o que tinc el) deure. 4 es mi deber tinc el deure de. Es mi deber decirle, tinc el deure de dir-vos.  [...]
99. Es pot dir què va! en català? / Com es diu ¡qué va! en català?
Font Fitxes de l'Optimot
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple: I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si [...]
100. idea
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més petita idea del que era un cilindre. Això et donarà una idea de la gentada que hi havia. Tinc idea que ja són aquí. Encara no se n'ha format una idea. Concepció a realitzar, pla d'acció, propòsit, intenció. La idea d'un sermó. Vaig anar allà amb la [...]
Pàgines  10 / 15.274 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>