[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [desordenar] pertorbar, trastornar. 2 [gobernar mal] desgovernar. 3 [huesos] desllorigar, desconjuntar. 4 mar [un barco] desgovernar. v pron 5 [huesos] desllorigar-se, desconjuntar-se.  [...]

v tr 1 dislocar. 2 [los huesos] dislocar, desllorigar, luxar. 3 fig forçar, violentar, desfigurar. Dislocar los hechos, forçar els fets. v pron 4 dislocar-se. 5 [los huesos] dislocar-se.  [...]

v tr 1 [un árbol] troncar, tallar. 2 fig [un miembro] desllorigar, desconjuntar, dislocar. 3 fig [embarazar a uno] embarassar, embargolar, embargar. 4 fig [cansar] baldar. 5 fig [interrumpir] estranyar, tallar, interrompre. 6 agr [descuajar] desarrelar, arrencar de soca-rel.  [...]

desllorigar desconjuntar esvinçar dislocar(un os) luxar desencaixar desbarrar(les barres) escanyellar-se(les canyelles) espunyir-se(un puny) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desmanegar tudar averganyar avariar atrotinar. Els anys han atrotinat aquesta màquina. menyscabar desconjuntar desllorigar esvinçar estropellaro atropellar esgavellar destrossar desbaratar esguerrar cagar-la, espatllar un negoci. Cp. trastornar, danyar 2 (espatllar-sepron.). Dislocar-se un membre o un [...]

descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancaro esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar(tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una [...]