91.
sàndal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ebenisteria i de la qual s'extreu un oli emprat en medicina i perfumeria. [...]
|
92.
trencapedra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les cariofil·làcies, tota pubescent i grisenca, de tiges ajagudes i esteses tot al volt, fulles molt petites, flors diminutes reunides en glomèruls nombrosos i fruit en aqueni, que es fa als pradells i als conreus i és emprada en medicina popular com [...]
|
93.
gracíola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les escrofulariàcies, de fulles oposades, lanceolades i dentades, i flors axil·lars, blanques o rosades amb el tub groguenc i amb els lòbuls disposats en dos llavis, emprada en medicina com a purgant i vomitiu, que es fa en prats humits i a [...]
|
94.
higiene
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de principis i de pràctiques individuals o col·lectives que persegueixen conservar o millorar la salut. Higiene mental. Higiene escolar. Higiene alimentària. Branca de la medicina que estudia els principis i les pràctiques per a mantenir les persones en bon estat de [...]
|
95.
rementerola
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
medicina popular (Satureja calamintha o Calamintha nepeta). [...]
|
96.
altimira
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del nord d'Àfrica, emprada en medicina popular com a tònica i aperitiva (Artemisia vulgaris). Corona de rei. [...]
rementerola
f. [LC] [MD] [BOS] Herba de la família de les labiades, molt aromàtica, pubescent, de fulles ovades i peciolades i flors d'un blau violaci, de tub llarg, disposades en cimes axil·lars a la part terminal de les tiges, que es fa sovint en marges de bosc i fenassars, emprada com a aromatitzant i en medicina popular ( |
97.
cròton
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les euforbiàcies, de mida petita, originari de l'Àsia sud-oriental, conreat per a l'obtenció d'oli i emprat antigament en medicina (Codiaeum tiglium). Planta llenyosa de la família de les euforbiàcies, de fulles coriàcies, matisades de groc [...]
|
98.
repalassa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tendència humida, les arrels de la qual són emprades en medicina popular (Arctium minus i A. lappa). repalassa borda Herba blenera. [...]
|
99.
tàpsia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
països mediterranis, l'arrel resinosa de la qual ha estat utilitzada en medicina popular (Thapsia garganica). [...]
|
100.
metge 2 metgessa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina. Metge militar. El temps és el millor metge. metge de capçalera Metge de medicina interna que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit. metge forense Metge [...]
|