1.
deslluir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure lluïment (a alguna cosa). La pluja va deslluir les festes. [...]
|
2.
deslluir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com traduir.
[...]
|
3.
deslluir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 deslucir. v pron 2 deslucirse. [...]
|
4.
deslluir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desdaurar(fig.), esp. un acte meritori, la virtut, la reputació, etc. entelar(la glòria, l'honor, el bon nom, etc.) desllustrar, íd. mataro fer mat(una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
deslluïment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deslluir; l'efecte. [...]
|
6.
desdaurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar daurat. Cessar d'estar daurat. Amb els anys aquesta barana s'ha ben desdaurat. Una falta comesa, un defecte, etc., deslluir (un acte meritori, la virtut, la reputació, d'algú), minvar-ne el mèrit, l'esclat. [...]
|
7.
desagraciar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr enlletgir, deslluir, desfavorir. [...]
|
8.
desdaurar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [treure l'or] desdorar. 2 fig [deslluir] desdorar. v pron 3 [perdre l'or] desdorarse. [...]
|
9.
deslucir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: lucir] 1 [estropear] deslluir. 2 [desacreditar] desacreditar. [...]
|
10.
desdorar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desdaurar. 2 fig [la reputación de una persona] desdaurar, deslluir. [...]
|