Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.946

51. Apostrofació davant de mots a final de ratlla
Font Fitxes de l'Optimot
Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix: Hem facilitat la creació d'u- na empresa tecnològica. Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera [...]
52. 'desde' o 'des de'? / 'des de que' o 'des que'?
Font Fitxes de l'Optimot
viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest. Som aquí des de les quatre de la tarda. Ja pots començar des de demà. T'ho dic des de la meva experiència personal. Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]
53. Regles d'accentuació gràfica: mots aguts, plans i esdrúixols
Font Fitxes de l'Optimot
Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o [...]
54. 'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.  En aquests [...]
55. Règim verbal de cuidar: cuidar de o cuidar-se de?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple: Ha de cuidar la mare perquè està malalta. Cuida't, que fas ulleres. Si no es cuida [...]
56. a l'espera de o en espera de?
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar la idea d'estar esperant algun fet o esdeveniment, es pot fer servir l'expressió en espera de. En canvi, la construcció a l'espera de no està recollida per la normativa. Per exemple: En espera de la vostra resposta, us saludem atentament. Quedem en espera de la vostra confirmació [...]
57. depressa o de pressa?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure: Veniu, depressa, que us mullareu! Trobo que van massa depressa cal escriure: Veniu, de pressa, que us mullareu! Trobo que van massa de pressa.  [...]
58. Pronunciació sonora de 'x' (ics o xeix) / Pronunciació 'gz' de 'examen'
Font Fitxes de l'Optimot
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents: en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc. en mots amb l'element hex- o [...]
59. 'en base a' o 'sobre la base de'?
Font Fitxes de l'Optimot
60. Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / confia en tenir un futur o confia a/de tenir un futur?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple: Hem de pensar en el futur dels joves. Mostra un gran interès en la lectura de l'obra. Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
Pàgines  6 / 395 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>