Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix:
Hem facilitat la creació d'u-
na empresa tecnològica.
Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera [...]
viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.
Som aquí des de les quatre dela tarda.
Ja pots començar des de demà.
T'ho dic des dela meva experiència personal.
Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]
Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o [...]
Hi ha alguns verbs dela segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
Per expressar la idea d'estar esperant algun fet o esdeveniment, es pot fer servir l'expressió en espera de. En canvi, la construcció a l'espera de no està recollida per la normativa. Per exemple:
En espera dela vostra resposta, us saludem atentament.
Quedem en espera dela vostra confirmació [...]
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure:
Veniu, depressa, que us mullareu!
Trobo que van massa depressa
cal escriure:
Veniu, de pressa, que us mullareu!
Trobo que van massa de pressa.
[...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o [...]
Per expressar el sentit de 'prenent com a base' es poden fer servir diverses expressions, com ara d'acord amb, partint de, segons o a partir de, tenint en compte el context en cada cas.
Pel que fa a la locució en base a, que es troba usada amb aquest mateix significat, cal recordar que no està [...]
Fitxa
6207/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Pronunciació sonora de 'x' (ics o xeix)
Pronunciació 'gz' de 'examen'
Resposta
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o hexa-: hexà, hexil, hexilè, hexosa; hexacord, hexàedre o hexaedre, hexàgon, hexàmetre, hexasíl·lab, etc.
en mots amb l'element ex- davant de consonants sonores: exlibrista, exvot, etc.
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
Fitxa
6207/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Pronunciació sonora de 'x' (ics o xeix)
Pronunciació 'gz' de 'examen'
Resposta
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o hexa-: hexà, hexil, hexilè, hexosa; hexacord, hexàedre o hexaedre, hexàgon, hexàmetre, hexasíl·lab, etc.
en mots amb l'element ex- davant de consonants sonores: exlibrista, exvot, etc.