FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, tornar a caure malalt d'una malaltia de què estava convalescent. Tornar a caure en una falta, un vici, etc. Una càrrega, un treball, una responsabilitat, etc., venir a caure sobre algú. En surten, de feines extraordinàries! I totes recauen sobre mi. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
: sí o no. Sí, hem d'anar-hi. Ell sí, que és un savi. Ell que sí, que no va venir. [pl. sís] Afirmació. Ell va respondre amb un sí sec. donar el sí Concedir el que ens demanen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., inferior a. En menys d'un mes. Me'ls ha venut a menys de dos euros el quilo. més o menys V. més. ni més ni menys V. més. anar a menys [o venir a menys] Passar a un grau inferior. El dolor va a menys. anar a menys [o venir a menys] Empitjorar econòmicament. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Mot o grup de mots que qualifiquen o determinen un subjecte en les oracions amb verbs com ara ésser, estar o d'altres de semblants. En heràld., característica, expressada mitjançant un adjectiu o participi, que serveix per a fer conèixer la posició, disposició, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pujar. La baixada m'ha cansat més que la pujada. Venir una costa, un camí, de pujada. Indret per on puja algú o alguna cosa. Hi ha una petita pujada que porta al poble. Pendent considerat del punt més baix al més alt. Allà el camí fa pujada. Puja . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa no és certa. tenir per certa una cosa Estar-ne segur. del cert Amb tota seguretat. Ho sé del cert: pots ben creure-ho. per cert A propòsit d'això. Per cert, al final aquesta nit no podré venir: ja ens veurem demà. Per cert, em deus diners. Que té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més enllà, seguint una altra cosa en situació, ordre, rang. No és la casa blanca: és la que ve després. després de Indica el terme respecte del qual s'afirma la posterioritat d'una acció quan aquell terme és expressat per un infinitiu, un participi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serà. Els segles futurs. Les generacions futures. La vida futura. Temps futur. El meu futur espòs. Allò que serà, el temps a venir. Temps verbal que indica posterioritat respecte al moment de l'acte de parla. El futur d'indicatiu. futur perfet [o futur compost] Temps verbal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demà em preguntaran els pronoms febles. Demanar 1 14. Si et pregunten per les fotos, digues que no saps on són. Demanar 2 3. Va venir algú que preguntava per l'Àngel. [...]