1 decebre, privar. 2 (frustrar-sepron.) fallir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. orbar. Orbat de pare. frustrar, privar algú d'atènyer el que esperava. defraudar, privar algú amb engany d'una cosa que li és deguda. desposseir desproveir suspendre, privar temporalment d'un càrrec, un sou, etc. 2 prohibir, impedir. 3 v. intr. privadejar. 4 (privar-sepron [...]

1 v. tr. No encertar. malencertar, no tenir encert en algun afer, treball, etc. mancar. Mancar el cop. Un homicidi mancat. frustrar. Un pla frustrat. Homicidi frustrat. mal reeixir espifiar errar. Errar el cop. equivocar(->) fer figa 2 v. intr. fallir. Manuel Franquesa i [...]

desencantar desencisar desil·lusionar(->) desenganyar defraudar fallir, mancar, algú, a allò que hom esperava d'ell. Tres dels nostres socis ens han fallit. frustrar les esperances(d'algú) deixar (algú) amb un pam de nas sortir carbassa(una cosa o una persona) caure l'ànima als peus [...]