41.
acomodat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Benestant . La gent acomodada de la població. [...]
|
42.
borratxada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feta o dita irracional, pròpia de gent beguda. [...]
|
43.
gentalla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gent de baixa estofa, de la pitjor mena. [...]
|
44.
reclusiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que implica allunyament del tracte de la gent. [...]
|
45.
esquiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici. S'asseia a la taula estrany a la conversa, silenciós, esquiu. Aspre, desagradable. Veu esquiva. Camí esquiu. [...]
|
46.
barriscada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de barriscar; l'efecte. Àpat de molta gent. [...]
|
47.
forà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De fora, extern. Porta forana. Sentits forans. Gent forana. [...]
|
48.
freqüentat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transitat o visitat per molta gent a totes hores. [...]
|
49.
gruada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vol de grues. Colla de gent que van plegats. [...]
|
50.
sagristanesc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de sagristans. Propi de gent desconfiada i hipòcrita. [...]
|