FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix una persona. Una al·lusió personal. Una invitació personal. Retre a algú un servei personal. Que concerneix les persones. El dret real i el dret personal. En ling., que pot ésser afectat per la categoria gramatical de persona. Els pronoms i els verbs tenen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No personal, no pertanyent exclusivament a una o a determinades persones. Que no manifesta, que no deixa veure, cap característica personal, cap empremta individual. En gram., que designa una situació sense atribuir-la a una persona determinada. El verb impersonal haver-hi sols es conjuga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer laic. Laïcitzar una escola, l'ensenyament, un estat. Reemplaçar el personal religiós (d'una institució) per personal laic. Van laïcitzar tots els hospitals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que reconeix l'existència d'un déu personal, principi i causa de l'univers, però sense cap influx ulterior sobre el món i sense possibilitat de revelació. [...]
