FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deformar (una cosa) per compressió, aplanant-la, disminuint-ne el gruix. Ell havia deixat el capell sobre una cadira, i jo m'hi vaig asseure al damunt i el vaig aixafar. aixafar la guitarra a algú Desbaratar-li els plans, els propòsits, etc. Fer perdre del tot (a algú) la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aquell, no me'n fio: quan serà l'hora, trobarà qualsevol excusa per a no fer-ho. No et fiïs de ningú: tots van per enganyar-te. No us fieu de la memòria: apunteu-vos-ho. No me'n fio, del que diu. Jo fio en Déu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjectiu o un substantiu indeterminat complements de ésser, estar o semblar. No és ple el safareig, encara: no ho serà fins demà. Estava malalt; ara ja no ho està. Jo no sé si és boig; però ho sembla. Li van preguntar si era metge, i va respondre que no ho era. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i la repulsió s'igualen en el punt d'equilibri. Considerar (una cosa) com a igual a una altra. Jo igualo el seu mèrit al vostre. Una cosa, ésser igual (a una altra). Una quantitat que n'iguala una altra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ordenat tres preveres. L'han ordenat diaca. L'han ordenat. Rebre els ordes sagrats. En el judaisme, transmetre ritualment l'autoritat espiritual (a algú). Donar ordre (de fer quelcom). Jo li he ordenat que vingués. El metge ha ordenat que em llevés. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Obligar a esmenar-se. Et tornes molt dolent, noi; ja t'adreçaré, jo! Fer anar de dret a algú o a algun lloc. No li vaig adreçar la paraula en tot el dia. Demanaven un metge i els vam adreçar a la doctora Sabater. Els meus pares ja no el volen socórrer més, i no sap a qui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que vols anar-hi caminant? Ni pensar-hi! no pensar en demà No ésser previsor. pensar-s'hi No llançar-se a fer una cosa irreflexivament. Concebre, judicar, (alguna cosa). Jo et diré el que ells pensen. No diu mai el que pensa. Què penses? Tenir el propòsit (de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les lleis. No fa cas de pares ni de mestres: es burla de tots ells. Abusar de l'excessiva confiança, de la credulitat, de la bona fe, etc., d'algú. Senyor, jo us estimava i vós us heu burlat de mi! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vici. Cambra privada per a treballar, llegir, etc. Jo me'n vaig al meu cau a estudiar. a cau d'orella Tocant mateix a l'orella, en veu molt baixa. Li ho he dit a cau d'orella. Li has de parlar a cau d'orella si vols que et senti. [...]
