1.
cavalcadura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bèstia de sella. [...]
|
2.
cavalcadura
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Cavall muntat per un genet. [...]
|
3.
cavalcadura
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [bèstia de sella] cabalgadura, montura. [...]
|
4.
cavalcadura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
muntura bèstia de sella Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
cabalgadura
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [bestia de silla] cavalcadura. [...]
|
6.
muntura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 muntatge. 2 Suport d'un objecte muntat. encast(d'una joia) 3 cavalcadura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
montura
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [cabalgadura] muntura, cavalcadura. 2 [arreos] arreus m pl, guarniments m pl. 3 [soporte] muntura. La montura de unas gafas, de una joya, de un telescopio, la muntura d'unes ulleres, d'una joia, d'un telescopi. 4 [de telescopio] suport m. [...]
|
8.
animal de sella
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
Animal de peu rodó destinat a ser cavalcat amb sella. [...]
1 bèl·lua o fera, bèstia salvatge. brut o brutal. Deixant als bruts els camps i llur despulla (Ausiàs March). No hi ha en la terra brutal tan fer... (Jaume Roig, «Lo Spill»). salvatgina, bèstia salvatge, esp. de caça. bestiola, animal petit, esp. insecte. Cp. cuca atzembla o haveria, animal de bast o de càrrega. cap de bestiar, bèstia de ramat. escaler, animal que va a l'escala del carro. bístia (ant. i dial.), bèstia, esp. la de càrrega. bestiam, conjunt de bèsties. 2 cavalcadura, bèstia de sella. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
bèstia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bast o de càrrega. cap de bestiar, bèstia de ramat. escaler, animal que va a l'escala del carro. bístia(ant. i dial.), bèstia, esp. la de càrrega. bestiam, conjunt de bèsties. 2 cavalcadura, bèstia de sella. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
cul
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 darrere(m.) paner pòdex(tèc.), regió anal gropa, part posterior de l'esquena d'un animal, esp. d'una cavalcadura. També s'ha usat com a sinònim de cul, esp. parlant d'una dona. És una expressió molt vulgar. natges(pl.) 2 anus. 3 fons. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|