El verb influir, que s'utilitza en el sentit de produir un efecte en algú o en alguna cosa d'una manera indirecta, és intransitiu i exigeix un complement amb preposició. Tot i que també s'usa de manera transitiva (acompanyat d'un complement directe), de moment aquest ús no és acceptat per la normativa. Per exemple:

La seva mare sempre ha influït sobre / en ell i mai no decideix res per ell mateix (i no La seva mare sempre l'ha influït i mai no decideix res per ell mateix.)

Els seus sentiments no influeixen gens sobre / en la decisió que ha pres (i no Els seus sentiments no influeixen gens la decisió que ha pres.)

Amb un un significat similar la normativa recull el verb influenciar, que sí que funciona transitivament:

La seva mare sempre l'ha influenciat i mai no decideix res per ell mateix.
Els seus sentiments no influencien gens la decisió que ha pres.