Els compostos en què l'element de l'esquerra duu accent gràfic s'escriuen amb guionet. Per exemple:
camí-raler, mà-llarg, pèl-blanc; ciència-ficció, cotó-en-pèl; més-dient, el més-enllà, al després-dinar, un no-sé-què; dellà-ahir, despús-demà, enllà-ahir; déu-n'hi-do (i déu-n'hi-doret)...
En [...]
Els compostos a la manera culta, és a dir, aquells el primer
element dels
quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades
en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar
la
independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per
exemple: tractat
hispano-americà [...]
Hi ha sigles que incorporen una o més xifres, anomenades sigles alfanumèriques. Per exemple:
R19
G7
La unió d'una inicial o una sigla amb una xifra de vegades es marca amb un guionet:
C-58
1-0
Per decidir si escriure la sigla amb guionet o sense cal tenir en compte les indicacions següents:
? [...]
El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, com el que es fa servir a final de ratlla quan cal separar un mot que no hi cap sencer. És més petit que la meitat del guió que s'usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs.
A més dels usos habituals del guionet (per [...]
A l'hora d'escriure el nom o els cognoms d'una persona, no hi ha cap norma gramatical que determini si s'han d'escriure amb guionet o sense. Per exemple:
Joan-Anton o Joan Anton
Anna-Clara o Anna Clara
Així, l'ús o no del guionet en noms compostos de persona és una tria estrictament personal [...]
Dins de text convé evitar l'abreviatura de dates; tanmateix, quan s'expressa sintèticament fora de text (quadres, gràfics, etc.) es pot expressar la data abreujada amb xifres. En aquest cas, el dia, el mes i l'any se separen preferiblement per punts, sense espais en blanc, tot i que també són habi [...]