1.
estatuir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establir (especialment allò que ha de regir les persones o les coses). Ja han estatuït el reglament. [...]
baix1
|
2.
estatuir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com traduir.
[...]
|
3.
estatuir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: huir] estatuir, establir. [...]
|
4.
estatuir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr estatuir. [...]
|
5.
estatuir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
establir, ordenar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
manar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ordenar(->) comandar intimar, manar autoritàriament. decretar prescriure preceptuar disposar establir dictaro imposar estatuir comminar, manar una cosa sota amenaça d'una pena, esp. legal. passar ordre de 2 (Usat com a v. abs.) comandar capitanejar caciquejar(intr.), fer actes de [...]
|
7.
decidir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Prendre una decisió en comú. jutjar resoldre fallar acordar(->) establir disposar deliberar. Hem deliberat de fer-ho. decretar determinar estatuir convenir jurar. Van jurar la seva ruïna. 2 Prendre una decisió una persona sola. resoldre proposar-se determinar. Vaig [...]
|
8.
establir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fundar. Fundar una càtedra a la universitat. estatuir(una ordenació, una regla) instituir. Instituir un ordre religiós. donar principi. Això donà principi a un costum que encara subsisteix. fixar, establir d'una manera durable en un estat determinat. Pompeu Fabra fixà les normes de l [...]
|