bufar, alenar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [una vela] esmocar, mocar. 2 [el fuego] bufar la cendra.  [...]

Algunes de les onomatopeies que representen sons que es poden fer amb la boca són les següents: acció de fer llengotes: eee acció de xarrupar: eslurp, xrrup acció de sospirar: ah, ai, oh, uf, pffff! acció de bufar: fff, fuu acció de tossir: ehem, tsut acció de badallar: uà, uaah acció de [...]

v intr 1 bufar. El viento sopla fuerte, el vent bufa fort. v tr 2 bufar. Soplar una llama para apagarla, bufar una flama per apagar-la. 3 ventar. Soplar el fuego con un fuelle, ventar el foc amb una manxa. 4 fig [la musa] inspirar. 5 fig [apuntar] apuntar. Soplar una respuesta, apuntar una [...]

Föhn dels Pirineus catalans que sol bufar després de ploure o de nevar i que fon la neu. [...]

Föhn dels Pirineus catalans que sol bufar després de ploure o de nevar i que fon la neu. [...]

v tr fam 1 p fr [engañar] entabanar, ensarronar, engalipar. 2 p fr [hinchar] inflar, bufar. 3 amer clavar, etzibar.  [...]

Instrument que consisteix en un tub de metall i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre el material que es vol fondre, oxidar o reduir. [...]

v tr 1 [despedir olor] exhalar. 2 [expulsar el aire] expirar, exhalar. 3 crist espirar. v intr 4 [alentar] respirar, alenar. 5 poèt [el viento] espirar, bufar suaument.  [...]

, venir de cara, venir a tomb, venir de primera, ser ras i llis, ser llis i pla, ser bufar i fer ampolles, com l'anell al dit, etc. Per exemple: La negociació va anar rodada i va acabar bé. Aquell premi li va venir que ni fet exprés. La qüestió va venir de cara i la vam poder comentar amb tranquil·litat [...]