Fer sortir de la boca l'aire vencent la resistència dels llavis closos. Refredar la vianda bufant. ésser bufar i fer ampolles Ésser del tot fàcil de fer. Aixecar aquella paret va ésser bufar i fer ampolles. bufar de ràbia Estar sensiblement enrabiat. estar que [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 [resoplar] esbufegar, brufolar. 2 estar alguien que bufa fig estar algú que bufa. v pron 3 amer [las paredes] bufar-se, bofegar-se.  [...]

v intr 1 [per la boca] jadear, resoplar, resollar. Bufar de cansament, jadear de cansancio. 2 [treure aire] soplar. 3 [el vent] soplar. 4 estar que bufa [enfadat] estar que bufa (o que muerde). 5 estar que bufa [un afer, una situació] estar que arde. v tr 6 [sobre alguna cosa] soplar. Bufar una [...]

1 v. intr. brufolar, fer bufecs. esbufegar. bufegar(esp. el vent) picar, el vent. Avui el vent pica de garbí. manxar. Ja manxa el llevant. rebufar, bufar, esp. el vent, amb gran força. espirar(≠ expirar). Es diu del vent, esp. quan ho fa lleugerament. Ant. Calmar (v. intr.). El vent ja [...]

Bufar, especialment d'una manera lleugera. [...]

Acció de bufar; l'efecte. El vent amb suau bufament empenyia la nau. [...]

Acció de bufar; l'efecte. Amb una bufada ben forta l'apagaràs. Una bufada de garbí. [...]

Ganes de bufar. Capacitat de bufar. Mata o arbust del gènere Withania, de la família de les solanàcies, de calze molt acrescent que envolta el fruit madur, propi de les terres mediterrànies càlides. [...]