Resultats de la cerca frase exacta: 859

131. bestreure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
[quant a la flexiˇ, com treure] Avanšar (diners) a alg˙, pagar per endavant o abans del temps establert. Ara no ho podrÝem pagar, per˛ ell ens bestraurÓ els diners. Dels diners que ens haurÓs de pagar, ens en pots ara bestreure cinc-cents euros.  [...]
132. ˛liba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Ocell de la famÝlia dels tit˛nids, d'uns 34 centÝmetres de llargada, de plomatge molt suau de tons clarÝssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribuciˇ cosmopolita (Tyto alba).  [...]
133. Com es diu 'en lo sucesivo' en catalÓ?
Font Fitxes de l'Optimot
En catalÓ per expressar el sentit 'a comptar des d'ara' es poden fer servir locucions com ara en endavant, d'ara endavant (o altres variants, com d'avui endavant), a partir d'aleshores oád'aleshores enšÓ. Per exemple: D'ara endavant has de ser mÚs caut. A partir d'aleshores vam treballar junts.  [...]
134. endarrere
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
En direcciˇ a la banda que Ús darrere alg˙. Fer una passa endavant i dues endarrere. Fes-te una passa endarrere. Fes-te endarrere! MÚs o menys lluny en aquesta direcciˇ. Els nostres companys encara trigaran a arribar: els hem deixats bastant endarrere. Abans 2 . Dies endarrere. Un any endarrere.  [...]
135. factura 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Document on consten les mercaderies lliurades o els serveis prestats per un fabricant, un comerciant, etc., amb els preus, les taxes i els totals corresponents. factura proforma Document amb quŔ un venedor notifica per endavant al comprador el cost d'una comanda, per˛ que no n'exigeix [...]
136. abalanšar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Tirar el cos endavant recolzant-lo sobre un objecte de manera que faci balanša, que estigui a punt de fer la balanšada. Abalanšar-se al balcˇ, a la barana. Fer l'acciˇ de llanšar-se contra alg˙. Abalanšar-se sobre el contrincant. Va abalanšar-se cap a ell amb tanta forša que van anar tots [...]
137. providŔncia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Mesura presa per endavant en vista d'una necessitat esdevenidora o possible. Qualitat de provident. Previsiˇ i cura que DÚu tÚ de les seves criatures. La divina providŔncia. El teu germÓ ha estat la meva providŔncia. Una gran benefactora, providŔncia dels pobres. Resoluciˇ dictada per un [...]
138. llagut
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Bastiment catalÓ no cobertat, amb corredors o sense, no gaire gran, de dues rodes, d'aparell llatÝ d'un sol arbre inclinat endavant i al bell mig de la carena, amb cap de mort, rems, etc., i destinat a la pesca o al trÓfec. Bastiment no catalÓ que recorda forša el llagut. llagut [...]
139. encallar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
Un vehicle, Ússer privat d'anar endavant per raˇ d'un obstacle que trava el seu moviment. El carro va encallar en aquell fanguissar. El cotxe s'encallava en la sorra. Se m'ha encallat una espina a la gola. Una nau, venir en un indret on no tÚ prou aigua per a surar. Una [...]
140. escanyar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciˇ)
, estrŔnyer, fer estret en un dels seus punts. Dues roques que gairebÚ es toquen escanyant el camÝ. El passadÝs s'escanyava a la sortida i resultava molt estret. MÚs endavant, el camÝ s'escanya molt. Prestar diner (a alg˙) amb gran usura, imposar (a alg˙) condicions excessivament oneroses.  [...]
PÓgines  14 / 86 
<< Anterior  PÓgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  SegŘent >>