31.
guante
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
guante a una cosa fam arrambar amb una cosa, fer córrer una cosa. 8 poner a uno como un guante ablanir com la cera, fer tornar més mansoi que un xai. 9 ponerse más suave que un guante fam fer la farina blana, fer bondat, tornar-se dòcil com un xai. 10 recoger el guante recollir el guant (o el desafiament [...]
|
32.
acostar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apropar aproximar atansar acotar, acostar una cosa a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar l'orella a terra per escoltar. abocardos recipients, acostar-los per les boques. arrimar, redossaro arrambar, acostar una cosa a una altra fent que la primera toqui la segona. Arrimar un [...]
1 apropar aproximar atansar acotar, acostar una cosa a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar l'orella a terra per escoltar. abocar dos recipients, acostar-los per les boques. arrimar, redossar o arrambar, acostar una cosa a una altra fent que la primera toqui la segona. Arrimar un moble a la paret. atracar, atansar una embarcació a una altra o a terra. amorrar, fer toca una cosa pel seu extrem anterior a una altra. Amorrar una barca a la riba. Ant. Desacostar. Enretirar. Separar. Allunyar. 2 (acostar-se pron.) apropinquar-se escometre, acostar-se a algú, sortir a l'encontre d'algú. abordar una nau, acostar-s'hi amb la pròpia nau fins a tocar-la, per combatre-la. arpejar, acostar-se tant a una cosa que manqui poc per a tocar-la. ranejar. No té vint anys, però hi raneja, s'hi acosta. fer-se ençà, acostar-se a aquell que parla. Fes-te ençà! Feu-vos ençà! © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
33.
santo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 sant -a. El Espíritu santo, l'Esperit sant. m i f 2 sant -a. m 3 alzarse (o cargar) con el santo y la limosna fam arrambar amb tot. m i f 4 ¿a santo de qué...? per quins cinc (o set) sous?5 desnudar a un santo para vestir a otro fam despullar un sant per vestir-ne un altre. 6 el día (o [...]
|
34.
llegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
arribar-li a la sola de la sabata. v tr 18 [juntar] aplegar, arreplegar. 19 [arrimar] atansar, arrambar. v pron 20 arribar-se, anar intr. Me llegaré allí de un salto y se lo diré, m'hi arribaré d'un salt i li ho diré. [...]
|
35.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en fig i fam [iniciar una acción] posar fil a l'agulla en, posar mà a l'obra (o mans a l'obra) en. 21 hincar el diente en fig i fam [apropiarse de] emparar-se de, arrambar amb. 22 hincar el diente en fig i fam [criticar] deixar com un drap brut. 23 pelar el diente amer somriure. 24 poner (o ponérsele [...]
|
36.
abrigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sotaplujar replujar posar a cobert (o a recer) arrecerar emparar protegir parapetar redossar, arrambar algú o alguna cosa a un objecte que li serveix de redós o empara. reparar. El meu jardí està molt reparat del fred (Alc.). acubillar, abrigar quelcom posant-s'hi a sobre. La gallina acubilla [...]
|
37.
prendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, rapiro arpar, prendre amb violència. forçar, prendre per força. Forçar un castell. Forçar una dona. usurpar, prendre injustament un domini, un ofici, una dignitat, etc. fer fonedís, fer desaparèixer. manllevar. Un mot manllevat al llatí. arrambar amb (una cosa), prendre-la [...]
|
38.
robar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.), furtar. arrambar amb(alguna cosa), robar-la. polir(a algú una cosa) (fam.), íd. pispar(fam.), íd. afaitar(fig.) mossegar(fam.) emblar, prendre, robar. desvalisar, robar a algú les coses que porta. espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de [...]
|