51.
ansiejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Estar amb ànsia. Ansiejar és un verb intransitiu, que cal no confondre amb el castellà ansiar, que és transitiu i significa desitjar amb ànsia. bascar passar basca frisaro frissar basquejar donar-se mal cor desficiejar desficiar-se enneguitar-se enquimerar-se passar quimera estar en capella [...]
|
52.
Felicitacions: Nadal, Cap d'Any, aniversaris i dates assenyalades
Font
Fitxes de l'Optimot
vol desitjar un bon any, es pot fer amb qualsevol de les expressions següents: Feliç any nou!, Bon any! o Bon any nou! També podem felicitar l'arribada d'un nou any amb els adjectius bon o feliç i el nombre corresponent: Bon 2021! o Feliç 2021!
Cal tenir en compte que, generalment, es fa servir l [...]
|
53.
ofrecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, em vaig oferir a acompanyar-la. Ofrecerse para hacer un trabajo, oferir-se per fer un treball. 8 fig [ocurrir] acudir-se. 9 [en frases interrogativas o negativas] desitjar tr, voler tr. ¿Qué se le ofrece a usted?, què desitja (o desitgeu)? [...]
|
54.
pascua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [fiesta judía] pasqua. 2 crist pasqua, pasqua de Resurrecció, pasqua florida. 3 [Navidad] Nadal m. ¡Felices Pascuas!, bon Nadal!4 p fr [los Reyes] Epifania, els Reis. 5 [Pentecostés] pentecosta, pasqua de Pentecosta, pasqua granada. 6 dar las pascuas [Navidad] desitjar les bones festes, dir [...]
|
55.
festejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
noia, tenir relacions amoroses amb ella. tenir relacions. El meu noi té relacions amb la filla del metge. 3 desitjar. 4 celebrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
56.
voler 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 querer. No vol venir, no quiere venir. 2 querer, pedir, requerir. És una planta que vol humitat, es una planta que quiere humedad. 3 [ésser imminent] querer. Sembla que vol ploure, parece que quiere llover. 4 [desitjar] querer, desear. Vol un cotxe nou, quiere un coche nuevo. Voldria que [...]
|
57.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19 fer córrer [...]
m 1 anat dedo. 2 [d'un guant] dedo. 3 [mesura] dedo. 4 a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio. 5 alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo. 6 assenyalar algú amb el dit fig señalar a uno con el dedo. 7 comptar amb els dits contar con los dedos. 8 dit anular (o de l'anell) dedo anular. 9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice. 10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular). 11 dits com botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15 donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19 fer córrer els dits [furtar] echar el guante a algo. 20 ficar (o posar) els dits a la boca a algú fig i fam meterle a alguien los dedos en la boca. 21 fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg ¡tócate las narices! 22 llepar-se'n els dits fig chuparse los dedos. 23 mamar-se el dit fig [ésser ingenu] chuparse el dedo. 24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27 nomenar a dit nombrar a dedo. 28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover un dedo por. 29 no saber quants dits (o els dits que) té a la mà fig i fam [ésser curt d'enteniment] no tener dos dedos de frente. 30 no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny) fig i fam no tener dos dedos de frente. 31 no veure's una cosa als dits fig i fam [una mercaderia] quitarla de las manos. El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos. 32 picar els dits a algú fig i fam darle en los nudillos a alguien. 33 picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits fig i fam [en un afer comercial] pillarse los dedos. 34 poder-se comptar amb els dits de la mà fig i fam poderse contar con los dedos de las manos. 35 posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) fig i fam métele el dedo en la boca. 36 posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú) cruzar la cara, poner a uno los cinco dedos en la cara. 37 prendre una cosa dels dits quitar algo a alguien de las manos. 38 si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) tomarse libertades. 39 tenir bons dits (o tenir dits) ser un manitas, tener manitas de plata. 40 tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit derribar con un dedo. 41 untar-se els dits [robar] ensuciarse las manos. 42 voler (o demanar) dits requerir manitas (o manos de plata). |
58.
cor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
corazón en la mano. 19 anar (o anar-se'n) el cor cap a [desitjar] ir de cabeza por, ir tras, ansiar. 20 arribar al cor llegar al corazón. 21 assecar-se-li el cor fig secársele el corazón. 22 batre (o bategar) el cor fig latir (o palpitar) el corazón, brincar (o brincar dentro del pecho) el corazón. 23 bon [...]
|
59.
dejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, deixa treballar la teva dona. Déjale que se defienda, deixa'l defensar-se. 15 dejar (o dejar mucho, o bastante) que desear deixar (o deixar molt, o bastant) a desitjar. 16 dejémoslo así deixem-ho així. 17 no dejar de no deixar de. No dejes de llamarme, no deixis de trucar-me. 18 no dejes para mañana lo [...]
|
60.
any
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
.... 22 carregat d'anys pl entrado en años. 23 de l'any de la picor pl fig i fam del año de la nana. 24 de l'any de la Mariacastanya pl fig i fam de los tiempos de Maricastaña. 25 de l'any vuit pl fig i fam del año de la nana. 26 desitjar un bon any pl felicitar el día de año nuevo (o por año nuevo). 27 [...]
|