1.
espaordir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espantar 1 1 i 1 2. S'espaordia només de pensar en la proximitat de la guerra. [...]
|
2.
espaordir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
espaordir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
espaordiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'espaordir o d'espaordir-se; l'efecte. [...]
|
5.
cabell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Caure el cabell. Tenir algú tot el cabell blanc. cabells d'or Cabells rossos. fer estar amb els cabells drets Espaordir en gran manera. fer posar els cabells de punta Horroritzar. cabell d'àngel Confitura en fils que es fa amb la polpa de les carabasses de cabell d'àngel. [...]
|
6.
acogotar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [matar] estossinar [a clatellades]. 2 [derribar a uno] aterrar (o derrocar) a clatellades. 3 fig [vencer] dominar, oprimir. 4 fig [intimidar] aterrir, esparverar, estamordir, espaordir. [...]
|
7.
asustar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [dar miedo] espantar, esglaiar, esfereir, espaordir. 2 colpir, sobresaltar. 3 [ahuyentar] espantar, foragitar. Asusta a las moscas con la mano, espanta les mosques amb la mà. 4 escandalitzar, ofendre. v pron 5 espantar-se, esglaiar-se, esfereir-se, espaordir-se. Asustarse por (o con) nada [...]
v tr 1 [dar miedo] espantar, esglaiar, esfereir, espaordir. 2 colpir, sobresaltar. 3 [ahuyentar] espantar, foragitar. Asusta a las moscas con la mano, espanta les mosques amb la mà. 4 escandalitzar, ofendre. v pron 5 espantar-se, esglaiar-se, esfereir-se, espaordir-se. Asustarse por (o con) nada, espantar-se per no res. 6 sobresaltar-se. 7 escandalitzar-se, ofendre's. |
8.
espantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]
|