FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que emet. Aparell emissor. Banc emissor. Aparell per a emetre ones radioelèctriques a l'espai. Terminal d'un transistor bipolar. En teoria de la comunicació, primer component d'un procés o d'un acte de comunicació. Persona que produeix un missatge. Estació constituïda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat que tenen certs cossos d'emetre llum quan són exposats a raigs de l'espectre, com ara els ultraviolats o els raigs X, als raigs catòdics, etc. Llum així produïda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consell solemne, com el que celebra el papa amb els cardenals, el que celebraven els emperadors romans, el dels déus olímpics. Ajuntament 3 1. Agrupament de set membres o mantenidors encarregat d'examinar les composicions concursants als jocs florals i d'emetre'n el veredicte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de lluminós. Energia total per unitat de temps emesa per un astre. lluminositat aparent Flux lluminós que es rep a la Terra provinent d'un astre. Atribut de la sensació visual segons el qual una superfície determinada sembla emetre més o menys llum. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concreció del pla d'estudis general elaborada pel mestre per a una classe determinada. Conjunt de programes que componen el temps d'emissió d'una cadena de ràdio o de televisió. Planificació prevista dels programes que s'han de produir o contractar per a emetre'ls. En ràdio o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desprendre (matèria gasosa), emetre (un vapor, una olor). El perfum, la flaire, que exhala una flor. Els gasos que les plantes exhalen. Exhalar un sospir. Exhalar la seva còlera. Un gas, una olor, etc., desprendre's. De les roses s'exhalava una flaire suau. Els miasmes que s'exhalen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit. Es passa tot el dia xerrant amb el veïnat. Xerra més que setze. xerrar com un lloro Xerrar molt. Determinats ocells, emetre llurs crits insistents. Els pardals xerraven a son lloure. Dir, contar [...]
...)
rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)
els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...
concebre i percebre
Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]
