FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serà. Els segles futurs. Les generacions futures. La vida futura. Temps futur. El meu futur espòs. Allò que serà, el temps a venir. Temps verbal que indica posterioritat respecte al moment de l'acte de parla. El futur d'indicatiu. futur perfet [o futur compost] Temps verbal [...]
Les oracions condicionals anomenades irreals remeten a situacions
que el parlant presenta com a falses o poc probables en un context temporal de present
o futur. El temps verbal més habitual després de la conjunció si o del connector que expressa la condició és l'imperfet de subjuntiu. Per exemple [...]
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
Un dels usos fonamentals del condicional simple és expressar futur o una idea de posterioritat dins d'una acció passada. Per això apareix en oracions subordinades o dependents d'un verb principal que es troba en un temps passat. Per exemple:
El doctor Manel s'hi va negar i va dimitir, fet que [...]
Producte derivat en forma de contracte que obliga el comprador a efectuar una operació futura de compravenda a un preu establert prèviament i en una data futura convinguda. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. esdevenidor. Les generacions esdevenidores. venidor. Els temps venidors. a venir. Els llibres protocanònics de la Bíblia no parlen mai d'una vida a venir. Ant. Pretèrit. Passat. 2 m. Allò que serà. avenir esdevenidor benavenir, prosperitat futura. Pregar pel benavenir d'algú. demà. C [...]