Moviment literari nord-americà vigent durant els anys cinquanta que es caracteritzava per la lluita contra el convencionalisme, la rigidesa i la hipocresia de la classe mitjana nord-americana i per la defensa d'una concepció més o menys rousseauniana, que exaltava la naturalitat, l'espiritualitat i [...]
-ca adj 1 [propio de la crítica] crític -a. Sentido crítico, sentit crític. 2 [propio de la crisis] crític -a. Un momento crítico, un moment crític. adj i m i f 3 [criticón] criticador -a, criticaire, critiquejador -a. m i f 4 [el que critica] crític. Crítico literario, crític literari. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
compromissari mantenidor(en un certamen literari) componedor. Amigable componedor. membre d'un jurato, simpl., jurat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
àrab s'inclou, però, tant l'àrab literari (anomenat també àrab clàssic o àrab alcorànic), com les nombroses varietats dialectals, derivades de l'àrab clàssic, que es parlen actualment. L'àrab clàssic o literari, en la seva versió actual, l'àrab estàndard modern, és el que comparteixen [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
entès(->) expert(->) conegut(->) 3 (Parlant de l'estil literari): senzillo simple planer col·loquial. Llenguatge col·loquial. 4 m. i f. parent. 5 m. i f. criat. 6 m. Eclesiàstic al servei personal del bisbe. patge prelat domèstic(del papa) Manuel [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
autor. pare(fig.) faedor. El suprem Faedor, Déu. forjador. Fabra ha estat el forjador del català literari modern. plasmador, íd. Cp. demiürg: en la filosofia grega antiga, el creador o ordenador del món. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ refinació) distinció(en l'estil, en les maneres) preciosisme, excés de refinament, especialment en el llenguatge. polidesa aticisme, refinament en l'estil literari o artístic. Ant. Rudesa o ruditat. Rusticitat. Rustiquesa (en les maneres). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 [...]
del segle IX dC fins a l'actualitat. De fet, el javanès és la llengua austronèsica de la qual es disposa del corpus literari d'una certa extensió més antic. La llengua que ha influït el javanès més fortament i durant un període més llarg és el sànscrit, que va aportar milers de manlleus al javanès [...]