Resultats de la cerca frase exacta: 305
|
31.
crespinell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fusiformes agudes i flors d'un blanc groguenc en inflorescència terminal amb les branques finalment molt corbades cap avall (Sedum sediforme). crespinell picant Crespinell groc. [...]
|
|
32.
arròs
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gramínies, de tija foliosa, fulles auriculades a la base i espiguetes en panícula laxa, finalment penjant, conreada extensament en climes càlids o benignes i terrenys inundables corresponent a diverses varietats d'Oryza sativa, provinent del sud-est [...]
|
|
33.
regalèssia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, finalment pèndules, agrupades en glomèruls terminals, i de rizoma gruixudet i dolcenc, que es fa a les pastures àrides de l'alta muntanya (Trifolium alpinum). [...]
|
|
34.
respirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
noves, donar-ne. Ha telefonat la teva germana: finalment ha respirat! Una cosa tinguda oculta, saber-se. Manifestar en l'expressió o en la conducta. Aquella noia respira pau. [...]
|
|
35.
gram 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de la família de les gramínies, de fulles planes i inflorescència oblonga i densa, finalment d'un groc pallós, freqüent en terrenys àrids, que fa olor de cumarina (Anthoxanthum odoratum). gram estrellat Petita herba de la família de les gramínies, de fulles [...]
|
|
36.
'apertura' o 'obertura'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El terme apertura és sinònim de obertura només quan significa 'acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics'. Per exemple:
Finalment, el Govern va anunciar un règim d'apertura.
No és adequat fer servir el mot apertura com a sinònim de obertura en altres [...]
|
|
37.
mill
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en cimes folioses, i fruits petits, rugosos i mats, pròpia dels camps de conreu (Lithospermum arvense). mill gruà Herba de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles lanceolades, flors vistoses tubuloses, de primer purpúries i finalment blaves, agrupades en [...]
|
|
38.
consciència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'escrúpol. prendre consciència Adonar-se, apercebre la coneixença de l'existència, de la realitat, d'una cosa. Finalment ha pres consciència del risc que corria. tenir la consciència molt ampla Tenir-la poc estricta, ésser tolerant. [...]
|
|
39.
cantar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assegurar haver vençut una dificultat, un perill, abans que això s'hagi produït. El malalt ha superat finalment la crisi, però encara no podem cantar victòria. Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu. Aprendre de cantar. Un ocell, emetre la seva [...]
cantar
|
|
40.
Pròxim Orient, Orient Mitjà i Extrem Orient
Font
Fitxes de l'Optimot
En català es fa servir Pròxim Orient per fer referència a l'àrea geogràfica que inclou Israel, el Líban, Jordània, l'Iraq, Síria, Turquia, Aràbia i Egipte.
En canvi, l'Orient Mitjà és la zona que ocupa l'Iran, el Pakistan, l'Índia i els països limítrofs.
Finalment, l'Extrem Orient inclou la Xina [...]
|
cantar
1 1 v. tr. [LC] [MU] Produir sons musicals (d'una composició musical) per mitjà de la veu. Cantar una cançó, un tros d'òpera, les caramelles.
1 2 v. tr. [MU] Donar relleu (a una melodia) en una interpretació de música instrumental.
1 3 [LC] [RE] cantar missa Un sacerdot, celebrar la seva primera missa.
1 4 [LC] cantar la palinòdia Retractar-se. No volia cantar la palinòdia davant de tothom.
1 5 [LC] cantar les absoltes Donar per acabada o morta una cosa.
1 6 [JE] [LC] cantar les quaranta Un jugador, declarar la possessió d'aquesta basa.
1 7 [LC] cantar les veritats a algú [o cantar les quaranta a algú] Retreure-li les malifetes, renyar-lo.
1 8 [LC] estar cantada alguna cosa Ésser fàcilment previsible.
1 9 v. tr. [LC] Dir en veu alta a fi que ho senti una munió de persones. Un cantava els números que anaven sortint.
1 10 v. tr. [LC] Declarar, confessar, (coses que s'havien de mantenir secretes). El detingut ha cantat el lloc on va amagar el botí. Fer cantar algú.
1 11 [LC] cantar clar Dir sincerament, amb llibertat, sense consideracions.
1 12 v. tr. [LC] Celebrar amb cants, lloar. Cantem l'arribada de l'heroi. Cantem les seves victòries.
1 13 [LC] cantar victòria a ) Gloriejar-se d'ésser vencedor.
1 13 [LC] cantar victòria b ) Assegurar haver vençut una dificultat, un perill, abans que això s'hagi produït. El malalt ha superat finalment la crisi, però encara no podem cantar victòria.
2 1 v. intr. [LC] Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu. Aprendre de cantar.
2 2 v. intr. [LC] [ZOO] Un ocell, emetre la seva veu. Els ocells cantaven en l'enramada. No has sentit cantar el gall?
2 3 v. intr. [LC] [ZOI] Les cigales, els grills, etc., fer sentir el so que fan posant en vibració certes membranes, fregant l'una amb l'altra les ales de davant. Els grills i les cigales cantaven.
2 4 v. intr. [LC] Un líquid que arrenca el bull, produir un soroll característic. L'aigua ja canta, ja hi pots tirar el te.
2 5 v. intr. [LC] pop. Cridar l'atenció per lleig o poc adient. No veus com canta, aquest quadre, aquí?
2 6 v. intr. [LC] pop. Fer pudor. Li canten els peus.