Resultats de la cerca frase exacta: 229
|
51.
llevar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar-se el barret. Llevar obstacles. Llevar escrúpols. Llevar un càrrec. Llevar l'honra a algú. Fer pujar a bord (l'àncora o el ruixó) amb què estava fondejada la nau. llevar l'àncora [o llevar àncores] Un vaixell, anar-se'n, partir. Recollir (un ormeig de [...]
|
|
52.
equip
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Transports
Conjunt d'objectes i pertrets que fan falta perquè un vaixell pugui anar-se'n en mar. [...]
mà
[pl. 
|
|
53.
pífia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 pifia. 2 anar-se'n a la pífia fig i fam echarse a perder, estropearse. [...]
|
|
54.
mà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a algú Excedir-se, especialment en la quantitat d'un ingredient en preparar una mescla, un guisat, etc. anar-se'n amb les mans al cap [o tornar-se'n amb les mans al cap] Sortir malament d'un afer. anar-se'n amb les mans buides (o netes, etc.) [o tornar-se'n amb les mans buides [...]
|
|
55.
cel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a veure. Paradís, sojorn dels benaventurats. Guanyar el cel, la glòria del cel. Pujar-se'n al cel l'ànima d'un infant mort. El regne dels cels. Que al cel sia! anar-se'n al cel Una empresa, una societat, etc., fracassar, dissoldre's. ésser al cel [o estar al cel [...]
|
|
56.
vela
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Navegar a la vela. anar a la vela Estar embriac. anar a vela plena [o anar a veles plenes] Navegar amb vent suficient i apropiat per a inflar les veles. anar veles desplegades [o anar amb totes les veles al vent] Anar tot vent en popa, prosperar. fer-se a la vela Anar-se'n. prendre vela [o [...]
|
|
57.
irse al garete
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc 1 mar anar a la deriva. 2 fig anar-se'n en orri (o en orris). [...]
|
|
58.
servilleta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 tovalló m. 2 doblar la servilleta fam [morir] anar-se'n al calaix, fer el darrer badall. [...]
|
|
59.
espichar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 punxar. v intr 2 fam [morir] petar, anar-se'n al calaix, dinyar-la pron, estirar la pota. [...]
|
|
60.
salpar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llevar àncores anar-se'n. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
mà
[pl.mans ]
1 1 f. [LC] [MD] [ZOA] Part terminal del braç, que comprèn el carp, el metacarp i els dits, quan, com en l'home i en els simis, el dit gros es pot oposar als altres quatre dits, especialment aquest òrgan amb exclusió del carp o puny. La mà dreta. La mà esquerra. El palmell de la mà. Cloure la mà, obrir la mà. Agafar una cosa amb la mà, amb una mà, amb totes dues mans. Tenir un objecte a la mà. Caure'ns, lliscar-nos, anar-se'ns-en, una cosa de la mà, de les mans. Escriure amb la mà esquerra. Tenir les mans grosses, petites, gruixudes. Tenir les mans calentes de febre. Treballs de mà.
1 2 [LC] agafar algú per la mà Agafar-lo per sostenir-lo, ajudar-lo, etc.
1 3 [LC] donar la mà a algú Donar-la-hi perquè l'estrenyi en senyal d'amistat, de reconciliació.
1 4 [LC] fer manetes a ) Donar-se les mans amorosament.
1 4 [LC] fer manetes b ) Fer l'amistat.
1 5 [LC] mà morta Mà que es deixa inerta i, així, obedient a qualsevol impulsió exterior.
1 6 [LC] [ZOA] mans supines Mans amb el palmell mirant cap dalt.
1 7 [LC] posar la mà a la ploma [o posar mà a la ploma] Posar-se a escriure.
1 8 [LC] tenir algú la mà llarga Tenir tendència a pegar.
1 9 [LC] tenir algú la mà pesada Fer mal quan pega.
2 1 f. [LC] [ZOA] Part terminal de les extremitats anteriors dels vertebrats que correspon anatòmicament a la mà de l'home.
2 2 f. [LC] [ZOA] Part terminal de les extremitats posteriors dels simis.
2 3 f. [AGR] [LC] Peu del bestiar de l'escorxador un cop tallat.
3 1 f. [LC] anar-se-li'n la mà a algú Excedir-se, especialment en la quantitat d'un ingredient en preparar una mescla, un guisat, etc.
3 2 [LC] anar-se'n amb les mans al cap [o tornar-se'n amb les mans al cap] Sortir malament d'un afer.
3 3 [LC] anar-se'n amb les mans buides (o netes, etc.) [o tornar-se'n amb les mans buides (o netes, etc.)] Anar-se'n sense haver obtingut el que hom pretenia.
3 4 [LC] anar-se'n amb les mans plenes Anar-se'n havent obtingut molt.
3 5 [LC] arribar dues o més persones a les mans Acabar batent-se a cops.
3 6 [LC] caure un llibre de les mans Cansar, enfastidir, la seva lectura.
3 7 [LC] deixat de la mà de Déu Que està abandonat, sense que hom en tingui cura. Fa anys que tenen la casa pairal deixada de la mà de Déu.
3 8 [LC] donar la mà a algú Prestar-li ajut.
3 9 [LC] donar una maneta a algú Donar-li una forta reprensió.
3 10 [LC] estar mà sobre mà [o estar una mà sobre l'altra, o estar amb les mans plegades, o estar amb les mans a les butxaques] Estar inactiu, sense fer res.
3 11 [LC] fer mans i mànigues Actuar amb tots els mitjans possibles, esforçar-se molt, per aconseguir una cosa.
3 12 [LC] haver-hi una mà oculta en un afer Haver-hi una persona que hi intervé secretament.
3 13 [LC] no deixar de la mà un afer Ocupar-se'n, treballar-hi, sense intermissió.
3 14 [LC] no saber algú on té la mà dreta [o no saber algú quina és la mà dreta] Estar desorientat, ésser molt ignorant.
3 15 [LC] no tenir prou mans per a fer una cosa No poder, no gosar, fer el que hom es proposa.
3 16 [LC] passar la mà per l'esquena a algú Lloar-lo, afalagar-lo.
3 17 [LC] passar la mà per la cara a algú Avantatjar-lo.
3 18 [LC] poder-se dues persones donar la mà Ésser l'una digna de l'altra, patir dels mateixos defectes, tenir els mateixos gustos, etc.
3 19 [LC] portar entre mans Ocupar-se d'un afer.
3 20 [LC] posar la mà al foc [o posar la mà al foc i no cremar-se] Testimoniejar allò de què hom es creu segur.
3 21 [LC] posar la mà en un afer Cooperar-hi.
3 22 [LC] posar les mans fins als colzes Prendre d'alguna cosa sense reserva, endinsar-se en un afer.
3 23 [LC] posar-se la mà al pit Interrogar la pròpia consciència.
3 24 [LC] sortir-ne amb les mans al cap Acabar escarmentat.
3 25 [LC] tenir algú les mans foradades Ésser un malgastador.
3 26 [LC] tenir algú les mans lligades Estar impedit d'obrar.
3 27 [LC] tenir algú les mans lliures No estar impedit d'obrar.
3 28 [LC] tenir algú les mans brutes Haver fet guanys il·lícits en un afer.
3 29 [LC] tenir algú les mans netes No haver fet guanys il·lícits en un afer.
3 30 [LC] tenir algú per la mà alguna cosa Tenir-ne la pràctica, ésser-hi hàbil.
3 31 [LC] tenir la mà trencada en alguna cosa Tenir-hi habilitat i pràctica. En aquests afers, hi té la mà trencada.
3 32 [LC] treure a algú d'entre mans alguna cosa Privar-lo de continuar ocupant-se'n intervenint-hi.
3 33 [LC] trobar algú amb les mans a la pasta Trobar-lo en flagrant delicte.
3 34 [LC] venir a les mans Començar a anar a cops.
3 35 [LC] venir amb les mans netes Pretendre una cosa sense haver fet cap mèrit per a obtenir-la.
4 1 f. [LC] [usat generalment en pl.] Possessió personal. Venir alguna cosa a les mans d'algú. La carta arribà a les seves mans.
4 2 f. [LC] [usat generalment en pl.] Control, direcció, cura. Caure alguna cosa a les mans d'algú, en bones mans. Posar, deixar, un afer a les mans d'algú. L'afer és en mans del jutge.
4 3 [LC] caure a les mans d'algú [o caure en mans d'algú, o caure sota la mà d'algú] Trobar-se tot d'un cop en poder seu.
4 4 [LC] fer a mans Lliurar 1 1.
4 5 [LC] posar alguna cosa a les mans d'algú Procurar-li'n la possessió.
4 6 [LC] posar-se a les mans d'algú Confiar-se a la cura d'algú. Va decidir que es posaria a les mans del metge.
5 f. [LC] Posseïdor. Aquesta finca ha mudat de mà.
6 1 f. [HIH] [LC] A l'edat mitjana, estament o classe social a ciutats i viles. Mà major, mà mitjana, mà menor.
6 2 [DR] mà lliure Propietat de béns el domini dels quals és alienable per prescripció legal.
6 3 [DR] mà morta [o mans mortes] Persona en qui es perpetua el domini d'una finca perquè no pot alienar-la, per exemple una comunitat.
7 1 f. [LC] Mà quant a la seva capacitat de fer quelcom, a la seva manera de fer-ho. En una obra, veure-s'hi, reconèixer-s'hi, la mà de l'artista, del mestre.
7 2 f. [LC] Manera o estil de l'execució. Una obra de mà mestra.
7 3 f. [LC] Persona que executa quelcom. Dos retrats de la mateixa mà.
7 4 [LC] ésser males mans Ésser maldestre.
7 5 [LC] tenir bones mans Tenir habilitat, destresa.
7 6 [LC] tenir les mans trencades en una feina Estar-hi molt versat, tenir-ne molta pràctica.
7 7 [LC] tenir mà esquerra Tenir tacte i habilitat en el tracte amb la gent.
7 8 [LC] tenir manetes Ésser molt traçut.
8 1 f. [ECT] [LC] mà d'obra Conjunt d'obrers que treballa en una obra.
8 2 f. pl. [ECT] Treball manual esmerçat en una obra. La roba val 300 euros, i les mans, 200.
9 1 f. [LC] Etapa, en una obra que en comporta diverses en la seva execució.
9 2 f. [LC] Capa de pintura que es dona a un objecte.
9 3 f. [LC] per ext. Donar l'última mà a una feina.
10 1 f. [JE] [LC] Donada o passada, en certs jocs.
10 2 [JE] [LC] tenir la mà [o ésser mà] En certs jocs, especialment de cartes, ésser el primer dins l'ordre en què han de jugar els diferents jugadors.
10 3 f. [SP] En els jocs de pilota, modalitat que es disputa colpejant la pilota amb la mà, sense ajut de cap eina.
11 1 [LC] a mà loc. adv. a ) A l'abast de la mà. No tenia a mà el metre, i vaig amidar-ho a pams.
11 1 [LC] a mà loc. adv. b ) Amb la mà. Taps fets a mà.
11 2 [LC] [PO] a mà alçada loc. adv. Sense recolzar-la en alguna cosa que la guiï. Dibuixar a mà alçada.
11 3 [DR] [LC] a mà armada loc. adv. a ) Per les armes, amb armes. Fou detingut quan intentava robar a mà armada en un supermercat.
11 3 [LC] a mà armada loc. adj. b ) Robatori a mà armada.
11 4 [LC] a mà dreta loc. adv. A la banda o regió de l'espai que correspon al costat dret d'algú. Entrant al carrer és la segona casa a mà dreta.
11 5 [LC] a mà esquerra loc. adv. A la banda o regió de l'espai que correspon al costat esquerre d'algú. Agafeu el primer corriol que trobareu a mà esquerra.
11 6 [LC] a mans besades loc. adv. Amb molt gust.
11 7 [LC] a mans juntes loc. adv. Pregant molt.
11 8 [LC] a mans plenes loc. adv. En abundància.
11 9 [LC] a mans salves loc. adv. Sense cap risc.
11 10 [LC] [MU] a quatre mans loc. adv. Amb la participació de dos pianistes en un mateix piano. Una peça de piano a quatre mans. Tocar a quatre mans.
11 11 [LC] de mà loc. adj. a ) Manual, no automàtic. Una serra de mà.
11 11 [LC] de mà loc. adj. b ) Que es porta a sobre. Un sac de mà, una bossa de mà.
11 12 [LC] de llarga mà loc. adv. De fa molt temps.
11 13 [LC] de primera mà loc. adj. a ) De la font mateixa. Tenim notícies de primera mà.
11 13 [LC] de primera mà loc. adv. b ) Ho sé de primera mà.
11 13 [LC] de primera mà loc. adj. c ) Que és nou, que no ha estat usat. Tots els pneumàtics que venem són de primera mà.
11 14 [LC] de pròpia mà loc. adj. Autògraf 1.
11 15 [LC] de segona mà loc. adj. a ) No immediatament de la font mateixa. La informació que maneja és de segona mà.
11 15 [LC] de segona mà loc. adv. b ) El que t'ha dit ho sap de segona mà.
11 15 [LC] de segona mà loc. adj. c ) Que ha estat usat. Es dediquen a la venda de cotxes de segona mà.
11 16 [LC] mà a mà loc. adv. Tots dos sols, sense cap avantatge per a cap dels dos.
11 17 [LC] per mà de loc. prep. Per mitjà de.
11 18 [LC] per sota mà loc. adv. D'amagat.
12 f. [LC] Representació convencional d'una mà amb l'índex estès, per a indicar una direcció, cridar l'atenció sobre un paràgraf, etc.
13 f. [ED] [LC] mà de morter Maça amb què es pica o remena el que hi ha en el morter.
14 f. [AF] [FIM] [IMI] mà de paper Conjunt de vint-i-cinc fulls, la vintena part d'una raima.
15 f. [LC] Gran nombre. Una mà de recomanacions. Una mà de bufetades.
16 f. [FIM] Conjunt de quatre taronges.
17 f. pl. [BOB] mans blanques Bolet de soca de l'ordre de les xilarials, que forma estromes enfarinats i ramificats apicalment (Xylaria hypoxylon ).
[pl.