El verb entendre, en sentit general, significa 'percebre amb la intel·ligència el sentit d'alguna cosa'. Per exemple:
No entenc els motius que té per estar tan neguitós.
Aquest verb també pot portar un complement preposicional introduït per de o per en i aleshores té el sentit de 'ser expert en [...]
El nom llum tant pot ser femení com masculí, i tindrà un gènere o l'altre segons el significat.
1. El mot llum és femení quan fa referència a la forma d'energia capaç d'impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos. Per exemple:
La llum de la Lluna il·lumina l'habitació [...]
El verb estar, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'no moure's, no allunyar-se, d'un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps' (Vaig estar un any a l'estranger), o 'algú, tenir accidentalment una qualitat' (Fa dies que està molt refredat).
Ara bé, la forma [...]
El subjecte d'una oració pot estar format per dos o més noms de tercera persona coordinats mitjançant la correlació tant... com... Quan aquest subjecte apareix davant del verb, hi concorda en plural. Per exemple:
Tant el servei com el menjar van ser exquisits.
En canvi, quan el subjecte apareix [...]
L'expressió castellana no estar por la labor se sol fer servir amb el significat de no estar predisposat a fer una tasca determinada. En català, sovint s'expressa aquest sentit amb les expressions següents, entre moltes altres: no anar per feina, no estar gaire feiner, no estar per a res, deixar [...]
Quan es fa servir el verb ser amb un dia de la setmana, tant és possible l'ús de la tercera persona del singular com l'ús de la primera persona del plural. En aquest darrer cas, el dia de la setmana es pot introduir amb la preposició a i, en alguns parlars, també pot aparèixer sense preposició [...]
En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple:
És d'agrair que ens ho [...]
Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple:
Ara deuen ser les tres.
Ahir, quan va arribar, devien ser les tres.
Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
En un plànol o mapa d'un espai com ara un parc, un centre comercial, mitjà de transport..., és habitual que hi aparegui una indicació del punt exacte en què es troba la persona que el consulta. En aquests casos, el verb adequat és ser (i no estar) perquè es vol indicar una simple localització.
A [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]