1.
retenir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar que (algú o alguna cosa) se'n vagi, que obeeixi a una impulsió. No els deixeu marxar massa aviat: retingueu-los fins al vespre. Ell volia treure'ls de casa, però el vaig poder retenir de fer-ho. Retenir les llàgrimes. No retenir a la memòria una cosa. L [...]
|
2.
retindre o retenir?
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: retenir o retindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és retenir.
[...]
|
3.
retenir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com mantenir o mantindre.
[...]
|
4.
retenir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Cometre una falta consistent a mantenir la pilota a la mà o a la cesta durant un període de temps excessiu abans de llançar-la. [...]
|
5.
retenir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Cometre una falta consistent a aturar momentàniament la pilota durant la recepció per controlar-la millor. [...]
|
6.
retenir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Controlar la pilota, la bola o el disc sense intentar fer cap jugada d'atac, amb l'objectiu de mantenir un resultat favorable sense donar opcions a l'adversari. [...]
|
7.
retenir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [guardar] retener. Retenir una quantitat de diners, retener una cantidad de dinero. 2 [detenir] retener, detener. La por em reté, el miedo me retiene. 3 [arrestar] retener, detener, arrestar. El retingueren dos dies a la comissaria, lo retuvieron dos días en comisaría. 4 [deduir] retener [...]
|
8.
retenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
em frenava. embargar, retenir, l'autoritat, una cosa. segrestar. Els seus béns van ser segrestats. També, retenir una persona per exigir-ne un rescat. Cp. empantanegar (un afer). 2 (retenir-sepron.) contenir-se, dominar-se. moderar-se estar-se. No es pogué estar de cantar-li les veritats. Ant [...]
1 guardar quedar-se. L'amo se li ha quedat una part del sou. entretenir (algú), retenir-lo, parlant, en un indret. No m'entretinguis, que tinc pressa. detenir o deturar. Vam ser detinguts per un accident. contenir. Els soldats contenien la multitud. encadenar (fig.) frenar (fig.). El record d'ella em frenava. embargar, retenir, l'autoritat, una cosa. segrestar. Els seus béns van ser segrestats. També, retenir una persona per exigir-ne un rescat. Cp. empantanegar (un afer). 2 (retenir-se pron.) → contenir-se, dominar-se. moderar-se estar-se. No es pogué estar de cantar-li les veritats. Ant. de retenir-se. Esclatar. Rebentar el bot. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
Imperatiu del verb 'retenir' / 'retén' o 'retingues'? / 'reteniu' o 'retingueu'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb retenir és retén o retingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma reté, i en els valencians la forma retín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb retenir és reteniu o retingueu.
[...]
|
10.
retindre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. retenir. [...]
|