FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (algú o alguna cosa) romangui en el mateix estat, no s'alteri, malmeti, destrueixi, perdi. Mantenir la frescor, la calor. Mantenir àgil el cos. Mantenir viva la memòria. Mantenir una actitud, un propòsit. Mantenir una proposició. Mantenir l'ordre, la disciplina [...]
v tr 1 [en un estat determinat] mantener. Mantenir el foc, mantener el fuego. Mantenir viva la memòria, mantener viva la memoria. 2 mantener, tener. L'excitació el mantingué insomne tota la nit, la excitación le tuvo en vilo toda la noche. 3 [fer certa acció amb continuïtat] mantener, tener. Ja no [...]
Totes dues formes són possibles. Un dels usos més habituals que té el verb mantenir és el de tenir una entrevista (o converses o reunions) amb algú per tractar alguna cosa. Aquest ús és normatiu, tot i que cal no abusar-ne. Així doncs, es pot dir:
Els dos dirigents han mantingut una entrevista de [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 conservar. 2 Donar a algú els mitjans necessaris per a viure. sustentar nodrir alimentar(->) fer la vida(a algú) 3 (mantenir-sepron.) subsistir viure guanyar-se la vida conservar-se. Conservar-se jove. 4 Afirmar amb persistència. afirmar. refermar-seo afermar-se. S'aferma en el que ha [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb mantenir és mantén o mantingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma manté, i en els valencians la forma mantín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb mantenir és manteniu o mantingueu.
[...]