Resultats de la cerca frase exacta: 32.955
|
111.
esposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre per marit o per muller. Prometre's mútuament de casar-se. S'ha esposat amb una hereva molt rica, però no s'hi casarà. Casar-se. [...]
|
|
112.
acoblant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que s'entortolliga a una altra, s'aplica a una figura. [...]
|
|
113.
arrepetellar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Asseure's amb tota comoditat mig estirat. L'Agustí s'arrepetella al canapè. [...]
|
|
114.
complidor 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha d'acomplir al seu temps, s'aplica a un termini. [...]
|
|
115.
decumbent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es decanta o mig s'ajeu, s'aplica especialment a la tija. [...]
|
|
116.
ensotar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se en un sot. El camí, de primer, s'ensota, després s'enfila. [...]
|
|
117.
escunçar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escaure's, coincidir. En aquell moment jo m'escunçava de passar pel carrer. [...]
|
|
118.
reclusió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recloure o de recloure's; l'efecte. Condemnat a reclusió perpètua. [...]
escunçar-se
v. intr. pron. [LC] Escaure's, coincidir. En aquell moment jo m'escunçava de passar pel carrer. 
|
|
119.
naufragar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una nau, perdre's, anar a fons. La nau naufragà davant Tarifa. Les persones que anaven en una nau naufragada, perdre's, anar a fons. Naufragàrem prop de l'estret. Fracassar, arruïnar-se, etc. Naufragar en un negoci, en una empresa. [...]
|
|
120.
comprometre's (règim verbal)
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma pronominal del verb comprometre, amb el significat d''obligar-se per una promesa', pot regir complements introduïts per les preposicions amb, en, a o la conjunció que seguida d'una oració.
1. La preposició en introdueix la matèria sobre la qual s'adquireix el compromís. Per exemple [...]
|
escunçar-se
v. intr. pron. [LC] Escaure's, coincidir. En aquell moment jo m'escunçava de passar pel carrer.
v. intr. pron. [LC] Escaure's, coincidir. En aquell moment jo m'escunçava de passar pel carrer.