11.
entreteniment
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Lleure. Turisme
Activitat amb què es passa el temps agradablement. [...]
|
12.
afalagar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [adular] halagar. 2 [afectar agradablement] halagar. Un so que afalaga l'orella, un sonido que halaga el oído. 3 fig alimentar, nutrir. Afalagar l'orgull, alimentar el orgullo. [...]
|
13.
sonoritat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Qualitat d'un nom de marca quan es percep que sona bé, fort i agradablement a l'oïda. [...]
|
14.
harmoniós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Que sona agradablement. melodiós eufònic(esp. en el parlar) musical cadenciós nombrós, que té una certa harmonia o cadència. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
15.
droga
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Substància que, essent o no un medicament, és utilitzada amb la intenció d'actuar sobre el sistema nerviós per tal d'aconseguir un millor rendiment intel·lectual o físic, amb ganes d'experimentar noves sensacions o bé amb la pretensió de modificar, cal suposar que agradablement, l'estat psíquic de [...]
|
16.
so
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vers. música, sèrie de sons que afecten agradablement l'orella. També es diu, abusivament, si és desagradablement. harmonia(->) melodia(->) cant(->) fonema, so vocal o consonant d'una llengua. 2 Alguns sons característics: ressò xiuleto siulet dring(->) espingueto espignet, so agut. L [...]
1 (≠ soroll). Tot soroll és un so, però no tot so és un soroll. to, grau d'elevació d'un so. Dues campanes de to diferent. timbre (→), qualitat del so d'una veu o d'un instrument que el fa reconèixer fàcilment. metall o color, timbre de la veu. entonació, música característica de la veu humana, que varia segons els idiomes i els sentiments de la persona que parla. Per l'entonació s'endevinava que llegia els discursos que havia redactat un altre. cantarella. La gent de les Illes fan una cantarella especial. inflexió, modulació de la veu. De vegades, hom diu paraules ofensives amb una inflexió de veu que les fa tornar carícies. modulació, acció de regular la veu amb bona entonació i amb inflexions variades. Llegeix els seus discursos amb una modulació impagable. accent, entonació particular, peculiar als habitants d'una regió o àdhuc d'una població. Parlava el castellà, a posta, amb accent català. sonoritat, qualitat de sonor, esp. d'una veu. eco, so produït per la reflexió d'un altre so. Eco val tant per un so com per un soroll. El mateix es pot dir de ressò, so degut a una ressonància. nota, so musical, so quant al seu to. Una nota alta. cacofonia, so desagradable a l'orella, especialment en el parlar. orgue de gats (fam.), es diu de sons o de veus desagradables. ressonància, prolongament o reforçament d'un so. La caixa de ressonància d'un violí. cadència, caiguda de la veu, esp. a la fi d'una frase o d'un vers. música, sèrie de sons que afecten agradablement l'orella. També es diu, abusivament, si és desagradablement. harmonia (→) melodia (→) cant (→) fonema, so vocal o consonant d'una llengua. 2 Alguns sons característics: ressò xiulet o siulet dring (→) espinguet o espignet, so agut. L'espinguet de la trompeta. cornada, com fet amb un corn. toc. Al toc de les campanes. Al toc del cornetí. picaroleig, de picarols i esquelles. campaneig cascavelleig repic o repicament (de campanes) trompetada, so com de trompeta. nyigo-nyigo (fam.), mot onomatopeic amb què hom escarneix el so d'un violí. Tots els crits d'animals són sons. → crit. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |