La coma (,) és un signe gràfic que representa una pausa breu en el discurs. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques. Tipogràficament, la coma se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i deixant-ne un abans del que la [...]
Fitxa
5949/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la invitació
Resposta
Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.
Quan s'incorpora el nom d'una via pública estrangera al català, en alguns casos no es tradueix la part genèrica de la via (Oxford Street, Via Veneto, Alexanderplatz), cosa que en dificulta l'atribució de gènere.
A l'hora d'atribuir el gènere masculí o el gènere femení al nom d'una via pública [...]
L'ordenació alfabètica és el resultat de disposar un seguit d'elements seguint l'ordre de les lletres de l'alfabet. Aquest sistema
d'ordenació es pot aplicar a paraules, sintagmes o grups de mots, noms de persona, noms de lloc, títols, etc. Es tracta d'una ordenació
convencional que segueix unes [...]
Definició
El saluda és un document de caràcter protocol·lari, usat per a comunicacions breus que no han de tenir registre, com és ara les notes d'agraïment, les felicitacions, etc.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció [...]
En la traducció al català de textos jurídics normatius s'han de tenir en compte els principis generals d'estil que caracteritzen el llenguatge jurídic català (claredat, precisió, senzillesa, etc.).
Les referències que es fan dins del discurs a elements que han aparegut anteriorment són un [...]
senyor, senyora L'Ordre del Ministeri d'Administracions Públiques publicada al BOE núm. 56, de 7 de març de 2005, estableix, com ja s'havia fet en disposicions anteriors, que el tractament protocol·lari que correspon als membres del Govern de l'Estat és el de senyor o senyora.
El tractament [...]
Definició
En dret processal hi ha tres tipus de resolucions judicials, que es
distingeixen per la forma i el contingut: provisions, interlocutòries i
sentències.
La interlocutòria és una resolució judicial motivada que decideix una
incidència en un procés i no les qüestions de fons, que [...]
Definició
El missatge de correu electrònic és una comunicació que es transmet d'una bústia electrònica a una altra per mitjà d'un programa de correu electrònic.
Criteris generals de redacció
Aquest tipus de missatges es poden produir en molts àmbits. És important que des del primer moment es [...]
homogenis com en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa. La documentació administrativa parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La sol·licitud segueix una estructura força constant [...]
'estiu
El cuirassat Potemkin
Allò que el vent s'endugué
Joc de trons (Game of Thrones)
Ningú no és perfecte (Some like it hot)
Si no han estat traduïts al català, se solen citar en versió original. Per exemple:
El romancero gitano
Traité de radioactivité
Frozen II
Stranger Things
En qualsevol [...]
Fitxa
5949/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la invitació
Resposta
Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció
administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada
de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en
blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa
parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a
la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La
invitació, com molts altres documents, segueix una estructura força
constant pel que fa als elements que la integren.
Els diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:
identificació de qui invita o convida
nucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)
datació
També s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:
persona destinatària
petició de confirmació d'assistència
personalitats que presidiran l'acte o hi assistiran
necessitat de presentar la invitació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que
els tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la
tercera persona del singular per a qui convida i per a la persona
destinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,
s'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.
Identificació de qui convida
La identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
entitat
càrrec i entitat que invita
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és
aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari
com és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el
tractament.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:
1. Nucli de la invitació
Aquest apartat, després del verb principal (invita o convida),
aplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es
tracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només
duu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes
escrit en lletres i any escrit en xifres.
4. Informació complementària
Segons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.
En general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.
Hi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé
recordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest
control va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.
Aquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la
invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,
etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota
la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes
de cada institució.