211.
esfalerita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral polimorf del sulfur de zinc, de fórmula ZnS, que cristal·litza en el sistema cúbic i és la principal mena de zinc. [...]
|
212.
fillolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir (un tub, un fil, un fillol de distribució, etc.), al principal. El blat i altres plantes, començar a treure fillols. [...]
|
213.
francbord
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distància que hi ha entre la cara de l'aigua i la part superior de la coberta principal d'una nau mercant. [...]
|
214.
morfina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principal alcaloide de l'opi, de fórmula C17H19NO3, emprat com a estupefaent. [...]
|
215.
neolamarckisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria segons la qual el factor principal de l'evolució seria la influència de l'ambient, en comptes de la selecció natural. [...]
neolamarckisme
m. [BI] Teoria segons la qual el factor principal de l'evolució seria la influència de l'ambient, en comptes de la selecció natural. |
216.
reexposició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Repetició, en les formes musicals molt extenses, d'un tema principal cap al final de l'obra, normalment en el to original. [...]
|
217.
salmista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autor de salms. El rei David és considerat el principal salmista. Persona que recita o canta els salms en les celebracions litúrgiques. [...]
|
218.
tronc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija principal, gruixuda i lignificada, d'un arbre o d'un arbust. El tronc d'una alzina, d'un pi. Porció de la dita part de l'arbre tallada per a servir de combustible, d'element de construcció, etc. Branca prima d'una planta. En l'arbre genealògic tradicional, línia [...]
|
219.
cambril
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cambra elevada i accessible situada darrere un altar presidit per una imatge visible des de la nau principal que rep una especial veneració. [...]
|
220.
colzet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cigonya de l'arbre principal del teler, on va el tirant que, unit al muntant de les taules, li dona el moviment alternatiu. [...]
|