FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap de biga que sobresurt de la façana d'una casa i que serveix per a aguantar, entre d'altres coses, el ràfec de la teulada o la volada d'un balcó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de riure. Un riure que s'encomana. Un riure inextingible. No poder-se contenir, aguantar, el riure. Un riure sarcàstic. riure sardònic Gest que hom fa amb la cara, com si rigués, que expressa el sarcasme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noi, noia. Promès, promesa. Llistó de fusta dels telers de mà, que serveix per a aguantar enrere el bastiment de les taules amb la pua ben separada de la roba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda d'una embarcació de vela llatina destinada a aguantar l'arbre des de sobrevent i a mantenir-hi fermada l'antena. Estrep de dos braços horitzontals, que aferra una verga al pal corresponent. [...]