aquell territori havia depès d'Espanya. Una persona, estar sota el domini o l'autoritat d'una altra, a les seves ordres. Cal obeir aquells de qui depenem. Una persona, necessitar l'auxili o la protecció d'una altra. És trist de dependre de gent que no estimem. Necessitar prendre una [...]

El verb que heu cercat es conjuga com aprendre.  [...]

v intr 1 depender. Això no depèn de mi, esto no depende de mí. La seva vida depèn dels metges, su vida depende de los médicos. 2 depèn (o això depèn) depende (o eso depende). Allà passaràs fred. —Això depèn!, allá pasarás frío. —¡Depende!3 depèn (o això depèn) depende. Vindràs? —D [...]

1 estar subordinat a resultar. La conclusió resulta de les premisses. estar condicionat anar a remolc(d'algú) 2 Fer dependre: Condicionar. Supeditar. Subalternar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Dependre.  [...]

Tendència a reduir els problemes filosòfics, ètics, etc., als seus condicionaments psicològics. Doctrina que fa dependre la lògica de la psicologia. [...]

Fet de dependre d'una cosa. La dependència dels efectes a les causes. Cosa, lloc o edifici que depèn d'un altre i n'és el complement secundari. Vendre una propietat amb totes les seves dependències. Fet de dependre d'una persona. Estar sota la dependència d'algú. [...]

Les formes del participi del verb dependre són depès, depesa, depesos, depeses i no depengut, depenguda, depenguts, depengudes. [...]

Posar en un rang o classe inferior. Posar en un estat de dependència a allò que és d'un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions. Fer dependre de l'acompliment d'alguna cosa. Heu de subordinar l'activitat que proposeu al consentiment del director [...]