FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic (,) que indica una inflexió o una pausa breu en el discurs. punt i coma V. punt. En mat., signe gràfic (,) que separa, en una fracció decimal, la part decimal de la part entera. Interval musical molt petit equivalent a la novena part del to sencer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire que s'escapa dels pulmons en una expiració. Bufada d'aire breu i de poca intensitat. Una alenada d'aire fred i humit. Una alenada de frescor. Alenada d'aire que porta una olor que es percep d'un sol cop. Passant per davant de la floristeria, m'ha vingut una alenada de gessamí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nota breu en què algú comunica d'una manera oficial alguna cosa. Un comunicat mèdic. Un comunicat de guerra. comunicat de premsa Text que s'envia als mitjans de comunicació de massa amb la finalitat de convocar-los a actes i conferències de premsa o de fer-los [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
unànime i manifestant-ho obertament i espontània. Nomenat president per aclamació. En la litúrgia judeocristiana, fórmula breu que canten els fidels. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol secundari que es posa a vegades sota el títol principal. En cin., breu text intercalat entre les seqüències d'un film mut. Escrit que apareix en una sobreimpressió al peu de la imatge d'un film i tradueix els diàlegs originals a una altra llengua. Escrit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Opinió, especialment filosòfica o teològica, expressada d'una manera dogmàtica. Dita breu sobre una veritat d'índole moral. En jur., decisió formulada pel jutge o pel tribunal en acabar-se una instància del procés judicial. La sentència del tribunal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Breu divisió numerada de certs llibres, especialment de la Bíblia. Part del responsori que es diu ordinàriament abans de l'oració. Text litúrgic format d'una part cantada per un solista i d'una resposta del cor. En lit., unitat d'un text d'extensió més o menys [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anunciar; l'efecte. Avís mitjançant el qual és posada alguna cosa en coneixement del públic. La plana d'anuncis del periòdic. Anunci de defunció, de casament. Discurs persuasiu breu presentat al públic consumidor que crida la seva atenció sobre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, generalment breu, que aborda d'una manera lliure i no especialitzada els problemes més diversos amb voluntat de creació literària. Obra d'aquest gènere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica breu que serveix comunament de lletra a una cançó popular. Petita orquestra que toca en els balls populars i en les festes majors. Hem contractat una cobla empordanesa. Conjunt d'instruments forts, la majoria de vent, per a tocar a l'exterior, especialment [...]
