11.
consentir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. estar(o declarar-se) d'acord condescendir assentir rendir-se accedir(->) desentossudir-se prestar-se a (+ inf.) cedir 2 v. tr. permetre tolerar admetre acceptar, consentir a allò que hom proposa a algú. deixar fer deixar dir Ant [...]
|
12.
voler 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
encabessar-se(una cosa), íd. tenir ganes de obstinar-se a entossudir-se a proposar-se(->) encapritxar-se amb (una cosa) exigir(->) Cp. perseguir (fig.), desitjar, ambicionar Ant. Renunciar. Refusar. 2 admetre. 3 Voler dir: significar. Manuel [...]
|
13.
albergar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 acollir, admetre algú a la pròpia casa. donar alberg allotjar estatjar(Alc.), donar estatge a algú. hostatjar, acollir com a hoste. aposentar donar posada donar estatge donar hospitalitat acantonar, allotjar les tropes. aquarterar, posar l'exèrcit a quarter. obrir la casa(a algú) (fig.). [...]
|
14.
confessar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Reconèixer ésser vera una cosa que hom tenia secreta. atorgar. reconèixer convenir (amb algú una cosa). Convinc amb vós que m'he equivocat. admetre acordar. Ell em va acordar que ho havia fet amb mala intenció. confiar, confessar en confiança a algú. Ho confià al seu germà. cantar(fig.). Fer [...]
|
15.
acollir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bandejats, sigui castigat (doc. s. XVI, citat per Alc.). rebre (algú) amb els braços oberts, acollir-lo amb gran complaença. recollir, acollir algú que fretura protecció. rebre. Ant. Desacollir. Tancar les portes a algú. 2 Prendre de tal o tal manera una nova, un consell, etc. admetre acceptar 3 [...]
|
16.
refusar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pagar-la. descomplaure, refusar de satisfer els gusts o els desigs d'algú. donar carbassao carbassejar(fam.), refusar, una noia, un pretendent. donar la bola(a algú) (fig.), refusar-li allò que demana. donar una carpetada(fig.) Cp. desdir-se Ant. Acceptar. Admetre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
17.
conèixer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tenir notícia tenir esment fer coneixença (d'algú, amb algú) tenir franquesa (amb algú), conèixer-lo suficientment per a poder parlar-li francament, sense ambages. saber quants punts calça (una persona), conèixer-la bé. 2 reconèixer. discernir 3 admetre. 4 considerar. 5 v. intr. [...]
1 v. tr. Cp. les expressions conèixer de nom, conèixer de vista. saber (→), conèixer perfectament. Sé un metge que ha curat tots els malalts de la passa i no n'ha mort ni un sol. Dona-ho a aquella noia que tu saps. intuir, conèixer una cosa per intuïció, sense haver de recórrer a raonament o ensenyament. Ell va intuir les intencions torçades del seu veí. veure, percebre amb el pensament. Ara veig el meu error. estar al corrent (d'una cosa), estar assabentat del que passa. posseir. Posseir, un autor, la matèria que tracta. Posseir l'anglès, conèixer-lo a fons. dominar, conèixer a fons una ciència, un art. Ell domina la química, la pintura, etc. entendre (→), tenir una idea clara d'una cosa. Entén perfectament el català, però no el parla. Entendre les matemàtiques. esbrinar (→), pervenir a conèixer la veritat d'una cosa investigant-la. tenir idea (d'una cosa). No tenia la més petita idea del que és un prisma. palpar (fig.), conèixer clarament una cosa. conscienciejar, conèixer per la consciència. (És una expressió exclusiva de Llull.) treure l'entrellat (d'una cosa), arribar a conèixer una cosa complicada. ésser coneixedor tenir notícia tenir esment fer coneixença (d'algú, amb algú) tenir franquesa (amb algú), conèixer-lo suficientment per a poder parlar-li francament, sense ambages. saber quants punts calça (una persona), conèixer-la bé. 2 → reconèixer. discernir 3 → admetre. 4 → considerar. 5 v. intr. → semblar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
18.
acordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Desguitarrar (fam.). Desmanegar. 4 Consentir a donar el que hom demana. concedir deferir(honors, dignitats, càrrecs) conferir Cp. exaudir 5 admetre. 6 Acordar un instrument músic. afinar. 7 (acordar-sepron.) Posar-se d'acord (dues persones). fer barrina, cloure un tracte. entendre's. A l'últim [...]
|