Resultats de la cerca frase exacta: 14

Diccionari de la llengua catalana
1. xerraire
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla molt i sense substància. Inclinat a contar indiscretament les coses que hom li ha confiat. Gaig blau.  [...]
2. barbollaire
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1.  [...]
3. garganter -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1.  [...]
4. garoler -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1.  [...]
5. palatreca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1.  [...]
6. xarrador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1.  [...]
7. xerrador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1.  [...]
8. xerrim xerrima
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona xerraire. Xerrameca.  [...]
9. comare
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Padrina d'un infant amb relació als pares i al padrí. Llevadora 2. Veïna o amiga alegre, especialment dona xerraire, xafardera. Les comares del barri. Això és un joc de comares. fer compares i comares V. compare.  [...]
10. marmanyer marmanyera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revenedor de verdura, fruita, ous, etc., que porten els pagesos de fora vila. Persona xerraire i embolicaire. [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>