131.
omissió de les dues primeres xifres de l'any / És adequat l'ús de l'apòstrof per abreujar els anys en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
En català hi ha tradició d'anomenar els anys a partir de les dues últimes xifres. Per exemple:
L'any 50 va néixer la seva germana.
el crac del 29
la guerra del 36
No obstant això, aquest ús no és recomanable quan el context pot induir a error (per exemple, en textos d'història, en què acostuma a [...]
|
132.
motlle
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Model buit o ple que, aplicant-hi una matèria flexible, serveix per a donar-li una forma determinada, estampar-hi un dibuix, etc. Model de cartó, de llauna o d'un altre material retallat que, resseguint-lo amb llapis, amb pinzell, etc., serveix per a marcar lletres, números o dibuixos [...]
|
133.
classificació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de classificar; l'efecte. Classificació sistemàtica. Classificació arxivística. classificació decimal Classificació bibliogràfica, expressada per mitjà de xifres aràbigues, que es basa en una divisió primera de deu matèries o grups [...]
|
134.
clam
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
crim comès. Proveirem a tots els clams i greuges que es vulguin proposar contra ell o altres oficials. Lletres de clam. Posar clam, fer clam. Rebre clam. Clamor1. El clam del poble. [...]
|
135.
manxeta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol informatiu important, amb lletres de cos molt gran, que apareix a la primera plana d'una publicació. Dibuix o rètol que apareix a la primera plana al costat del logotip del periòdic, i que també pot aparèixer a les pàgines interiors, especialment lligat a [...]
|
136.
reforç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb què acaben les astes de determinades lletres. Clot o tina en el qual les pells i els cuirs són tractats amb extractes vegetals per donar-los consistència. [...]
|
137.
àlgebra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de les matemàtiques en què es generalitzen les relacions aritmètiques usant lletres i altres símbols per a representar nombres, quantitats variables o altres ens matemàtics. Un tractat d'àlgebra. Conjunt amb una estructura d'anell i una estructura d'espai [...]
àlgebra
|
138.
rúbrica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En els manuscrits i en els impresos antics, part que era escrita amb lletres vermelles. Títol o epígraf de qualsevol dels capítols o de les seccions d'un llibre, d'un catàleg, etc. Capítol o secció d'un llibre, d'un catàleg, etc. Regla que ensenya la pràctica [...]
|
139.
distribuir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tal cosa i a la tarda, tal altra. Fer que (una cosa) arribi a diferents destinataris, a diferents indrets. El carter que distribueix les cartes. Distribueixen diaris, llibres i revistes per tot Catalunya. Quina empresa distribueix les vostres pel·lícules? Tornar (les lletres, files [...]
|
140.
plantilla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la forma i les dimensions. Instrument consistent en una peça plana i prima, generalment de plàstic, que permet de dibuixar ràpidament les lletres, els números, els signes o les figures, els contorns dels quals hi són perforats. Perpal de ferro que té un extrem corbat [...]
|