71.
acord 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
moltes discussions van arribar a un componiment. arranjament transacció compromís, arranjament que resulta de fer concessions mútues en allò que és objecte de litigi. tractat, acord convingut entre dos estats o dos sobirans. tracte, acord entre dues persones, generalment fet de paraula. contracte [...]
|
72.
força
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(del dolor, d'una passió, de la veu, d'un color, de la llum, etc.) puixança vehemència, força impetuosa. La vehemència de la seva paraula. nervi(fig. fam.). És un estil sense nervi. vitalitat. La vitalitat d'una nació, d'una tradició. saba(fig.), en frases com donar saba. elements(pl.), força natural [...]
|
73.
acordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobre una cosa. pactar quedar. Vam quedar que ho faria ell. contractar, acordar fent un contracte. ajustar. Ajustar un casament, la pau, etc. tractejar. Jo els he vist estar a parlament amb l'enemic, tractejant que m'occís. (Jordi de Sant Jordi, citat per Alc.) emparaular, acordar de paraula. fer [...]
|
74.
anar-se'n
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hom se n'adoni. esquitllar-se, anar-se'n esquivant la vigilància d'algú. anar-se'n d'esquitllentes, íd. agafar el portant(fig. i fam.) pirar deixar (algú) amb la paraula a la boca, anar-se'n sense escoltar-lo. posar-se en camí salpar, anar-se'n una nau. prendre la mar, anar-se'n per mar. Cp [...]
|
75.
atacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
en sortiràs perdent. caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.). tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca. treure les ungles, atacar després d'ésser provocat. mossegar(fig.), atacar acerbament de paraula. atemptar(v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la [...]
|
76.
creure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Cuidava haver apallissat el seu rival i havia pegat al seu germà. Ant. Descreure. 3 obeir. 4 v. intr. creure en tenir fe fer cas de. Fer cas de la paraula del pare. tenir confiança. No tenia confiança en els metges. [...]
|
77.
canviar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
conversa. rectificar, canviar una cosa dita per una altra de més correcta o convenient. caragirar, fer canviar d'idea una persona. tergiversar, canviar el sentit d'una paraula o d'una frase. 2 v. intr. Esdevenir altre, diferent, sofrir una transformació. mudar. El temps ha mudat. [...]
1 v. tr. bescanviar (→) o escanviar, canviar una cosa per una altra de més o menys equivalent. entrecanviar, bescanviar. descanviar (diners) commutar, canviar una cosa per una altra, esp. una pena per una altra de més lleu. recanviar, tornar a canviar. modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, canviar-ne alguna qualitat. mudar, canviar una cosa per una altra de la mateixa espècie. Mudar el pany d'un calaix. Mudar la roba. renovar, canviar una persona o cosa posant-ne una altra en lloc seu. immutar, fer sofrir un canvi o mutació. innovar, canviar una situació, etc., introduint quelcom de nou. reformar revolucionar transformar convertir girar (fig.) capgirar (una persona, els esdeveniments). Ningú no pot capgirar la història. transmutar trasmudar transfigurar estrafer, canviar quelcom d'un mateix a fi, per ex., de no ésser reconegut. Perquè no et coneguin has d'estrafer la veu. substituir reemplaçar variar, canviar parcialment. diversificar regenerar (en sentit moral) subvertir, canviar violentament, destruint l'ordre establert, les lleis, etc. tombar. És un home de conviccions: no el tombaràs pas. deformar, canviar la forma, generalment en sentit pejoratiu. tragirar, canviar l'estat o la disposició habitual d'una persona. afectar, produir, una cosa, un canvi en una altra. Aquesta pèrdua afecta greument la seva situació. transposar, canviar l'ordre, esp. de mots, lletres, etc. traslladar, canviar de lloc. transbordar, canviar persones o mercaderies d'un vehicle (esp. d'una nau) a un altre. alterar (→), canviar la naturalesa, l'aspecte o les propietats d'una cosa. desfigurar, canviar profundament l'exterior d'una cosa. invertir, canviar l'ordre dels elements d'una cosa. Invertir l'ordre dels factors. transferir, canviar (el domicili, etc.) d'un lloc a un altre. transvasar, trafegar o trasbalsar, canviar d'un lloc a un altre un líquid. traspalar, canviar una cosa d'un lloc a un altre amb la pala. girar una frase, canviar-ne la construcció dels mots. girar full (fig.), canviar de tema, en una conversa. rectificar, canviar una cosa dita per una altra de més correcta o convenient. caragirar, fer canviar d'idea una persona. tergiversar, canviar el sentit d'una paraula o d'una frase. 2 v. intr. Esdevenir altre, diferent, sofrir una transformació. mudar. El temps ha mudat. girar (intr. o pron.), canviar, la lluna, passar de vella a nova. tombar. El temps tomba per bé. variar, sofrir un canvi, modificar-se. Les seves conviccions no varien. modificar-se reaccionar, canviar sota l'acció d'un reactiu. evolucionar degenerar, canviar-se en pitjor. El refredat ha degenerat en una pulmonia. traspostar-se o trasmudar-se, canviar de color i d'expressió de la cara per efecte d'una forta emoció. torçar-se, canviar en mal. Era un bon estudiant però ara s'ha torçat. mudar la pell (fig.), canviar radicalment la manera d'ésser o de sentir. fer un canvi de front, canviar bruscament d'opinió, de partit, etc. girar la pell, íd. girar-se la truita, canviar radicalment una situació qualsevol (política, econòmica, familiar, personal). transformar-se repensar-s'hi, canviar d'idea. caragirar-se, canviar d'idea, de partit, etc. esmenar-se, canviar de procedir, en bé. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
78.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
coses dialogar confabular conferir fer petar la clacao simpl. fer-la petar(fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar(->) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula(en una [...]
|