71.
acord 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
moltes discussions van arribar a un componiment. arranjament transacció compromís, arranjament que resulta de fer concessions mútues en allò que és objecte de litigi. tractat, acord convingut entre dos estats o dos sobirans. tracte, acord entre dues persones, generalment fet de paraula. contracte [...]
|
72.
força
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(del dolor, d'una passió, de la veu, d'un color, de la llum, etc.) puixança vehemència, força impetuosa. La vehemència de la seva paraula. nervi(fig. fam.). És un estil sense nervi. vitalitat. La vitalitat d'una nació, d'una tradició. saba(fig.), en frases com donar saba. elements(pl.), força natural [...]
|
73.
acordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobre una cosa. pactar quedar. Vam quedar que ho faria ell. contractar, acordar fent un contracte. ajustar. Ajustar un casament, la pau, etc. tractejar. Jo els he vist estar a parlament amb l'enemic, tractejant que m'occís. (Jordi de Sant Jordi, citat per Alc.) emparaular, acordar de paraula. fer [...]
|
74.
anar-se'n
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hom se n'adoni. esquitllar-se, anar-se'n esquivant la vigilància d'algú. anar-se'n d'esquitllentes, íd. agafar el portant(fig. i fam.) pirar deixar (algú) amb la paraula a la boca, anar-se'n sense escoltar-lo. posar-se en camí salpar, anar-se'n una nau. prendre la mar, anar-se'n per mar. Cp [...]
|
75.
atacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
en sortiràs perdent. caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.). tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca. treure les ungles, atacar després d'ésser provocat. mossegar(fig.), atacar acerbament de paraula. atemptar(v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la [...]
|
76.
creure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Cuidava haver apallissat el seu rival i havia pegat al seu germà. Ant. Descreure. 3 obeir. 4 v. intr. creure en tenir fe fer cas de. Fer cas de la paraula del pare. tenir confiança. No tenia confiança en els metges. [...]
1 v. tr. tenir per ver tenir la creença empassar-se (una cosa), creure-la fàcilment, encara que sigui difícil de creure. tenir (una cosa) a mig coll, creure que s'ha de realitzar, esp. parlant d'una cosa desitjada. tenir (una cosa) coll avall, creure-la segura. mamar-se (fig.). No t'has de mamar tot el que aquest et conta. creure de fluix (o de lleuger), creure sense fonament. beure's (fig.), creure's una cosa inversemblant. afigurar-se o figurar-se. M'afigurava que demà era festa. 2 Tenir una certa opinió d'algú o d'alguna cosa. pensar-se. No et pensis que sigui fàcil. judicar o jutjar. No ho jutjava correcte. tenir per. Tenir algú per sincer, per honrat. fer-lo (algú). Jo el feia més vell, més ric. opinar trobar. Trobo que això no ho havies de dir. reputar suposar imaginar-se veure. Ho veig molt difícil. sospitar comptar. Compto que vindrà. presumir. Ell presumeix de vestir bé, es creu que vesteix bé. semblar. Em sembla que està enfadat. conjecturar (→) conèixer. Si coneixeu, hi podem anar ara mateix, si creieu... Hi prendré part o no, com coneixeré. voler dir (en frases interrogatives). Vols dir que vindrà?, creus que vindrà? cuidar. Cuidava haver apallissat el seu rival i havia pegat al seu germà. Ant. Descreure. 3 → obeir. 4 v. intr. creure en tenir fe fer cas de. Fer cas de la paraula del pare. tenir confiança. No tenia confiança en els metges. tenir un bon davallant, creure-s'ho tot. 5 Fer creure una cosa a algú: Fer combregar amb rodes de molí, fer creure coses absurdes. Fer empassar la píndola (a algú), fer-li creure una cosa falsa. Composar, captenir-se amb algú fent-li creure el que hom vol. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
77.
canviar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
conversa. rectificar, canviar una cosa dita per una altra de més correcta o convenient. caragirar, fer canviar d'idea una persona. tergiversar, canviar el sentit d'una paraula o d'una frase. 2 v. intr. Esdevenir altre, diferent, sofrir una transformació. mudar. El temps ha mudat. [...]
|
78.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
coses dialogar confabular conferir fer petar la clacao simpl. fer-la petar(fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar(->) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula(en una [...]
|