FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (a algú) el vigor, les forces. Feia dos dies que la febre el prostrava. Agenollar-se als peus d'algú humiliant-se o en senyal de reverència o adoració. Va prostrar-se davant la imatge. Vull prostrar-me davant aquest mestre de la poesia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de petites estampes normalment acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, les quals es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc. Composició de la poesia popular escrita en rodolins, generalment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica de l'antiga poesia lírica provençal, italiana, etc. Petit poema romàntic d'assumpte llegendari o tradicional, dividit en estrofes iguals amb tornada o sense. Cançó de naturalesa romàntica sovint amb un senzill acompanyament instrumental [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer rima, trobar-se en una poesia fent rima. El mot comença rima amb el mot pensa. En aquesta estrofa pastor rima amb cançó. El quart vers rima amb el primer i el tercer amb el segon. Fer rimar. Alguns no admeten que hom rimi bona amb segona. Fer versos rimats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la tragèdia. Poesia tràgica. De la naturalesa de la tragèdia. Que implica una tragèdia o un esdeveniment funest, acomplert en circumstàncies violentes, que infonen terror, etc. Un fet tràgic. La tràgica mort del general. Persona que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sent gelosia. Un marit gelós. Els enamorats són tots gelosos. Està gelós del seu germà petit, que tot el dia és amb la mare. En la poesia trobadoresca, marit que, engelosit per l'amor entre la seva muller i el trobador, resulta sempre escarnit i sovint enganyat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una gran sumptuositat. Una sala emparamentada de cortinatges magnífics. Duia un magnífic vestit de vellut brodat d'or. Hi hagué unes festes magnífiques. Caracteritzat per la seva grandesa, bellesa majestuosa, esplendor. Una poesia magnífica. Un discurs magnífic. Molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera claror del dia, moment en què la llum del sol comença d'emblanquir l'horitzó. La llum de l'alba. Gènere líric, principalment trobadoresc, que expressa el plany dels enamorats per l'arribada del nou dia que els obliga a separar-se. Poesia d'aquest gènere. [...]
