Primera claror del dia, moment en què la llum del sol comença d'emblanquir l'horitzó. La llum de l'alba. Gènere líric, principalment trobadoresc, que expressa el plany dels enamorats per l'arribada del nou dia que els obliga a separar-se. Poesia d'aquest gènere. [...]

Àlber.  [...]

Llenç blanc que el sacerdot es posa sobre les espatlles, sota l'alba, per celebrar els oficis divins. [...]

Lloc on rompen les ones. L'ona quan romp. al rompent de l'alba A trenc d'alba.  [...]

fosca d'alba Eufemisme per fotre. [...]

Temps que transcorre des de trenc d'alba fins a la sortida del sol. Cantada, música, feta al carrer per festejar una persona, especialment el jovent les noies, a la matinada i àdhuc a la nit. albada general Passeig de colles fent música pels carrers. mitja albada Esquellotada. Alba [...]

Herba de la família de les resedàcies, de flors blanques agrupades en raïms drets, i fruits en càpsula erecta, terminada en quatre prominències, que es fa a les vores dels camins i en erms (Reseda alba). [...]

Mata de la família de les santalàcies, de tiges verdes, poc folioses, que recorden les de la ginesta, flors groguenques petites i fruit carnós vermell, pròpia dels matollars i els boscos clars de la regió mediterrània (Osyris alba).  [...]

Ocell de la família dels titònids, d'uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba). [...]

Llum de l'alba. Les primeres albors del dia. Les primeres albors de la civilització.  [...]