1.
agost
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 collita, guany. 2 Pertanyent a l'agost: Agostenc. Agostís. Nat a l'agost: Agostí, es diu esp. dels pollets. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
sega
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció de segar. segada dallada collita(->). En pocs dies van fer la collita del blat. 2 Temps de la sega. messes(f. pl.) agost, temporada en què hom fa la collita dels cereals. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
collita
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'estiu. agost(fig.), en la frase fer el seu agost, fer la seva collita, esp. fig. 2 arreplec. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
guany
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
per un funcionari abusant de la seva posició. agost, en la frase fer el seu agost, fer un bon guany. negoci, guany aconseguit en un afer; es construeix amb fer. Fer negoci. Fer un bon (mal) negoci. interès, guany que dona un capital esmerçat. moma, allò [...]
|
5.
vigir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estar en vigor ésser vigent regir(intr.). La llei del 3 d'agost de 1906 encara regeix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
calor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 calda ardor, ardènciao ardentor calentor. Li agrada la calentor del llit. caliu. A l'agost, la terra té molt caliu. roentor escalforeta, calor moderada. caliditat, qualitat de càlid. fogor, ardor, acalorament. bullentor escalforo escalf xardor, calor sufocant. xafogor(->) fitor, la calor [...]
|
7.
pasturar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
herbejaro herbassejar, pasturar l'herba dels prats. péixer(intr.) rostollar, pasturar els rostolls. bancalejar, pasturar els bancals. agostaro agostejar, pasturar els rostolls, el mes d'agost. matinar, pasturar des de punta de dia fins a mig matí. riberejar, pasturar a la ribera d'un riu. Cp [...]
|
8.
guanyar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
seu agost pelar(parlant del joc). M'han pelat tot el que portava. 2 merèixer. 3 vèncer. 4 millorar(intr.) 5 (guanyar-sepron.). Guanyar-se la vida. avidar-se avidolar-se basquejar-se la vida afanyar-se la vida 6 Guanyar-se una persona (fig.). propiciar-se fer-se seu(algú) conciliar-se [...]
|
9.
ésser 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. figurar. El vostre nom no figura a la llista. L'ús del verb ésser com a auxiliar en els temps compostos (amb un participi passat), sempre que expressi un estat permanent del subjecte o que l'acció del verb recaigui sobre el subjecte, és correcte. Ell és nascut a l'agost. El seu pare és mort. Sempre, però [...]
1 v. intr. ser (forma preferida, avui, especialment en el llenguatge parlat) esser → existir, esdevenir-se. 2 Trobar-se en un lloc. estar (≠ estar-se), ésser en un lloc durant un cert espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: feia quatre hores que estaven allí, armats. Demà serem a Vic: hi estarem quatre hores. El subjecte és sempre una persona. En el llenguatge parlat hom usa sovint estar parlant d'una cosa o d'un animal (el martell està sobre la taula). És un barbarisme inacceptable. El nen està al jardí és errat; cal dir el nen és al jardí. Però hom pot dir: el nen ja fa tres hores que està al jardí, esperant que arribin els seus pares. enfrontar, ésser enfront. El jardí que enfronta la casa. florejar, ésser a flor de. caure. On cau aquest poble? parar. No sé pas on para el llibre que has portat aquest matí. raure. On rau, ara, aquell? On deu raure, el meu llibre? anar a parar (per a temps passats). On ha anat a parar el meu diari? 3 tirar a, ésser lleugerament, tenir una mica tal qualitat. Aquest vi tira a agre. Aquesta roba tira a verd. fer (en una addició). Dos i dos fan quatre. formar part. Jo formava part de la colla, jo era de la colla. figurar. El vostre nom no figura a la llista. L'ús del verb ésser com a auxiliar en els temps compostos (amb un participi passat), sempre que expressi un estat permanent del subjecte o que l'acció del verb recaigui sobre el subjecte, és correcte. Ell és nascut a l'agost. El seu pare és mort. Sempre, però, es pot substituir per haver. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
cara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de ral(ampla i rodona) cara clotuda(de galtes clotudes, que tenen un clot ben marcat) cara de rosa(bonica i d'aspecte jovenívol i sa) cara d'agost(de benestant) cara de prunes agres(de trist) motlle de fer caretes, es diu d'una cara molt lletja. 2 caramenut, que té la cara petita. caranegreo [...]
|