11.
Preposició davant dels noms dels mesos: el febrer, al febrer, pel febrer o en febrer?
Font
Fitxes de l'Optimot
utilitzar la preposició per. Per exemple:
Pel maig hi vam anar tres vegades.
Finalment, també és possible introduir el nom del mes amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
Es van [...]
|
12.
Article davant de l'any: de o del 1999, de o del 2020?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan s'escriu una data sencera o bé s'esmenta un any, es pot posar l'article el entre la preposició de i la xifra de l'any o bé ometre'l. Per exemple:
Viu al Pallars des de 1994 o bé Viu al Pallars des del 1994
27 d'octubre de 2019 o bé 27 d'octubre del 2019
Cal tenir en compte que quan l'any [...]
|
13.
Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc no catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas
de La Rioja
per Los Angeles
des de Le Havre
d'El Bierzo
a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma [...]
|
14.
Article davant dels dies de la setmana / 'el dimecres' o 'els dimecres'? ('cada dimecres')
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir:
Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]
|
15.
Expressions temporals: 'a' davant de data / 'a' davant de data: 'balanç a 31 de desembre'
Font
Fitxes de l'Optimot
En l'àmbit administratiu, quan es vol remarcar la idea de situació o estat, s'utilitza la construcció formada per la preposició a + data, amb la condició que la preposició vagi precedida d'un substantiu i la data s'expressi en xifres o amb el numeral corresponent. Per exemple:
L'empresa ha [...]
|
16.
Plural de noms femenins acabats en -ç
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
|
17.
L'article baleàric o article salat
Font
Fitxes de l'Optimot
baleàrics hi ha noms que en tots els registres s'usen amb article general, i no amb el salat. Es tracta dels casos següents:
Els noms de les hores: les tres i deu.
Noms que formen part d'expressions temporals: al punt, a l'hora de dinar, el mes que ve, l'any 2020, l'endemà.
Noms que expressen entitats [...]
Fitxa 7963/1Darrera versió: 07.05.2020TítolPlural de noms femenins acabats en -çResposta
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament.
ClassificacióCategoria
Morfologia
|
18.
Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc catalans o catalanitzats
Font
Fitxes de l'Optimot
L'article inicial dels noms de lloc catalans s'escriu en minúscula, llevat que es tracti del començament de la frase. Per exemple: He visitat el Prat de Llobregat i el Maresme; però: El Vendrell és a vint minuts de Sitges.
També s'escriu en minúscula l'article dels topònims no catalans amb forma [...]
|
19.
Elisió de l'article en coordinacions de sintagmes nominals
Font
Fitxes de l'Optimot
En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:
La producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa.
Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.
Això no obstant [...]
|
20.
Pronúncia de h (hac) / Apostrofació davant de h (hac)
Font
Fitxes de l'Optimot
:
en el verb halar ('menjar')
en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!...
en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby...
en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume [...]
|