FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre, fer trossos amb una estirada. Esquinçar un paper. Esquinçar un teixit seguint la trama dels fils. Esquinçar-se un paper. Deteriorar (una cosa) per l'ús. Ja ha esquinçat dos pantalons. Esquinçar-se unes sabates. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquinçar lleugerament la pell (d'una part del cos) amb una agulla, amb una punxa qualsevol. Les gatoses li esgarrinxaven les cames. Van ficar-se dins un esbarzerar i en van sortir tots esgarrinxats. Esgarrapar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar el coll (a una persona o a un animal). Esquinçar (una vela) intencionadament quan hi ha temporal, a fi d'evitar un perill imminent. En constr., reduir la secció útil (d'un element resistent). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure les tripes, la tripa, (d'algú o d'alguna cosa). Esquinçar. Aquesta camisa s'ha estripat dels colzes. Remoure (la terra) a poca profunditat a fi de facilitar un treball posterior com ara la llaurada. [...]