Tenir l'avinentesa, el temps, de fer una cosa. Quan me lleurà vindré. ésser llegut Ésser permès. A vós no us és llegut de fer això.  [...]

Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a distreure's de les obligacions quotidianes. No tenir lleure de fer una cosa. No saber algú aprofitar els seus lleures.  [...]

Lleure².  [...]

Fet d'estar sense fer res. Donar-se a l'oci. Viure en l'oci. Oci forçat. Lleure². Omple els moments d'oci fent mots encreuats.  [...]

De lleure. No em resta gaire temps vagarós. Vagarívol. [...]

Acció d'esplaiar o d'esplaiar-se. Centre d'esbargiment o d'educació en el lleure organitzat amb els corresponents monitors. [...]

Centre d'educació en el lleure que fomenta l'activitat lúdica dels infants per mitjà de joguines, jocs didàctics, etc. [...]

Extensió de terreny closa, amb jardins, bosc, etc., en una població o prop d'ella, destinada a ornament i recreació. El parc de Montjuïc. parc aquàtic Centre de lleure, en gran part a l'aire lliure, equipat amb instal·lacions aquàtiques. parc d'atraccions [...]

del lleure. [...]

mirada perduda. Va morir d'un tret perdut, disparat a l'aire. En què hom frueix del lleure, s'aplica a un període de temps. Li plau de llegir a estones perdudes. Precedit d'un adjectiu, generalment de sentit pejoratiu, l'emfasitza. Boig perdut. La pobra estava tísica perduda. Enamorat [...]